L'endema ens aixequem abans de les sis per a veure ocells. No val la pena es dir poc. El guia que ens porta no en te ni idea ni sembla que s'hagi aixecat amb masses ganes. En mitja hora ens ventila l'assumpte i passem a esmorzar truita amb te. No hi ha temps per mes. Fem les maletes perque ja es hora de marxar.

Aqui comencar l'altre cronica. Us avancem que sera llarga: 20 hores de trajecte i 8 mitjans de transports diferents. Encara gracies que el final sera felic. Comencem: teniem ja el bitllet per anar directe fins al desti final amb el bus turistic. El nostre amic el guia, que no ens havia parlat d'horaris, diu que el nostre bus ja ha marxat i que no n'hi ha cap altre fins l'endema. Ens porta amb cotxe(1) fins al poble a buscar-ne un de local. Alla pero, continua la vaga. Despres d'una hora d'espera se'ns presenten dues opcions: a) pagar un taxi fins al desti final (5 dies de pressupost) o b) anar amb carro fins al seguent poble i mirar si alla la revolucio s'ha aplacat un pel. La b (2), pero emportant-nos el guia. Sortejant piquets arribem al poble des d'on hauriem de trobar els busos. Tenim la sort de que en aquell moment en surt un (3). Va prou fi. Arribem en tres hores al poble on ens tocara fer un transbort a un altre bus (4). Amb una hora mes ens presentem a l'ultim poble de Nepal. El cansanci es comenca a notar. Gastem les ultimes rupies nepaleses amb el dinar i seguidament agafem un bicirickshaw (5) per creuar la frontera. Despres de les formalitats aduaneres, arribem a l'India amb el temps just per poder trobar transport per arribar a Benares. Ens l'intenten fotre amb el tipic estil indi de perdonavides. Ens demanen 40 euros per anar amb tren a Benares quan ens costara 1,50 a l'estacio i ens venen que es l'ultima opcio que tenim abans no ens tanquin les taquilles. Finalment no hi ha bus i ens toca agafar un totterreny(6) on anirem com sardines en llauna. No podem ni moure els peus i estarem aixi durant les tres hores de trajecte en les quals tambe atropellem una vaca (sagrada a l'India). Ningu diu res. Arribem a Gorakpur i a mes ens deixen a l'estacio (de vegades tenim sort tambe). Tot i que son passades les 21h, les taquilles estan obertes. Em poso on veig menys cua (Roger). Us situo: son dues files que acaben en una. La de l'esquerra plena d'homes i la de la dreta no mes de deu tios. Als pocs minuts ve un guardia porra en ma i bateja a tots els de la cua de la dreta menys a mi, que enlloc de fotre'm fora em fa passar a davant de tots. Mes tard ens enterem que la cua de la dreta es la de les dones. Amb aixo tambe hem tingut sort. Pocs minuts i aconseguim el bitllet general cap a Benares (7), inferior al nivell minim acceptable per a turistes. Un pal dels grossos: seient de fusta, densitat maxima i 6 hores mes de trajecte. I d'alla agafem l'ultim transport del dia, el bicirickshaw cap a la pensio. Son les 5 del mati. Portem practicament 24h desperts.

L'endema vagagem per Benares (prop de 50 graus al carrer) fins a les 20h que ens tocara agafar el tren cap a Delhi (15 hores de trajecte).

Els proxims dies estarem per Agra, Ladack, Rishikesh, Shimla i Dharamsla amb una nova incorporacio a l'equip: vinguda de terres llucaneses, ..., ESTER ARMENGOL.