Com a contrast respecte al trekking dels anapurnes: una major familiaritat en els hospedatges, que resulten molt mes cutres pero alhora mes propers. I es que practicament vivim amb ells. Fins i tot en certs llocs ens cedeixen el seu llit i van a dormir ells al menjador. Els ensenyem jocs de cartes i d'ells aprenem la realitat social i politica del Nepal de primera ma. En molts llocs la comunicacio resulta molt complicada, gairebe per signes.

A destacar del trekking el canvi diari de paisatge: rodhodendrons de tots els colors, flors increibles, sobretot perque les trobem mes enlla dels 4000m (aixo no sortia a la carrera!) llacs on es respira l'espiritualitat del pais; plens de fites i ofrendes,...

Els ultims dos dies el loco de l'unica agencia en que hem posat els peus fins al moment ens va recomanar anar a veure dos poblets, Nagarkot i Dhulikel on hi descansa tot pijo vivent de Nepal i India. Aqui vam haver d'afinar les arts del bergain per seguir amb el pressupost.

I ara ja hem tornat altre cop a Kathmandu, des d'on us posem al dia.