El dia seguent ens aixequem ben d'hora i anem a Ayuthaya, on farem un visita llampec ben apalancats en un tuk-tuk. En poc mes d'una hora visitarem el mes interessant. A que no dirieu que? Uns quants temples! I amb aixo ja ficariem

el punt i final al tema temples.

Tot esperant per agafar el tren cap a Bangkok, el Roger es veu obligat a contestar una entrevist a dues noies ben simpatiques sobre la seva opinio del turisme a Tailandia. Sens dubte quedaran impressionades pel nivell d'angles i de cultura tailandesa!

Arribem a Bangkok i tot i l'increment de turistes aconseguim lloc a la mateixa pensio de 3 setmanes enrera sense problemes. L'endema anem al weekend market, on ens resulta impossible no perdre'ns amb certa facilitat. Marees de compradors compulsius onejant invadeixen el mercat (ras i clar; hi ha un collo de gent!). Aqui ens firem fins a tornar-nos pobres. Hi ha gairebe de tot.

A la nit teniem la ferma intencio de trobar un bon lloc per a sopar , pero lamentablement sera impossible; som una mica gafes i el restaurant esta tancat. Es fa tard i anem al primer lloc que trobem.

Ben sopat fem la despedida alcoholica: ultimes Shinga, Chang, Leo (cerveses tailandeses), mojitos... Xao Tailandia!

Ara ens trobem a 5 hores del despegue, fent l'ultima cronica des del bar mes curios dels visitats. Una mescla d'estil dels 60s, mes estil miliar, musica chillout, bancs de fusters i maquines de cosir dins la decoracio ... i el mes destacat: un cafe dels de veritat (molt dificil en aquest pais).

Recordarem aquest moment molt de temps. A 10000 km de casa veiem com s'acaben les vacanes mes llargues de la nostra vida a l'estranger.

Si Turkish airlines no ens falla, farem l'ultima cronica ja des de terres catalanes.

L'endema del mercat del diumenge toca visitar els temples de la ciutat i n'hi ha una multitud, la majoria de certa antiguitat. Pero com entendreu ja n'estem una mica fis als ... de temples. Tot d'una, apareixen com sortits del no res (mirar foto) una parella de manresans: la Laura i el David. Des despres descobrirem que ja son marit i muller i estan celebrant les sea lluna de mel, un pel alternatia, per aquests paratges. Amb ells desfrutarem d'un parell de dies de festa, billars, un tour un pel estafilla cap a la muntanya mes alta de Tailandia, un combat de Muai-Tai (l'esport nacional) i d'un regitzell de comentaris tecnics sortits dels documentals i de la lonely del David, tot un instruit en Tailanda. Ens despedim calorosament i quedem en veure'ns a l'escampada, si els queden piles, ja que arriben del viatge el mateix dia.

Dinem en un italia de puta mare per gairebe res (que dura sera la tornada!) i ens dirigim a Sukhothai on disfrutarem de la magnifica i recomanable guest house "Athome", un osasis de tranquilitat i benestar. La ciutat es l'antiga capital de Siam i la part antiga, situada en un entorn molt bucolic, presenta multitud de temples que son interessants de visitar tot desplacant-se amb bicicleta.

Agafem un bungalow perdut de la ma de deu en una caleta de l'illa on es respira una tranquil.litat absoluta. Ens toca llogar un parell d'escuters pel desplacament: aqui no demanen ni carnet, ni que portis casc, ni res de res. Pagar i punto! Tenim la mala sort que el cami es una mica abrupte i que les motos no donen la talla. Els proxims dos dies visitem l'illa de "cavo a rabo" i ens dediquem a bussejar i disfrutar de l'increible fons mari. Veiem barracudes de varis metres, barreres d'esculls coralins i nadem rodejats de bancs de peixos de tots els colors. El primer dia acabem sucarrats; masses hores al sol. Alhora anem preparant el cos per a la full moon party, amb les nostres cervesetes i mojitos a primera linia de ma.

Fem un amic italia; tot un fenomen. De nom Igor Crescimone ( samarreta verda a la foto)... es un animal de nit. Ha passat 11 mesos a Australia i ara disfruta de l'ultim mes de vacances abans de tornar al nord d'Italia. El convencem perque ens acompanyi a la full moon,una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina (Koh Pangang) i que reuneix a miles de persones. Un cop a l'illa ens es imposible trobar lloc per dormir. Nomes podem aconseguir allotjament per la nit anterior a la festa i que ens guardin les maletes la nit seguent.

La nit del primer dia ja es respira ambient de festa. Coneixem colombiants, mandrils (madrilenyos) i moltisims guiris. Dormim fins que l'esquena es queixa. Fem un esmorzar-dinar i passem bona part de la tarda aprenent angles a traves de les series americanes.

A punt de fer-se de nit anem a fer una volta per la platja on ens retrobem amb una catalanes que haviem conegut ja a Koh Tao. Anem a sopar tot junts, sens dubte el sopar mes ben parit del viatge. A mesura que s'anima la festa es va apuntat mes gent al grup a traves del joc del assassi: 3 asutralians, 2 italians, 3 catalanes, 2 belgues i nosaltres. Acabarem tots junts de festa a la platja. De la festa que comentar: increible. Tot i la pluja intensa que va caure durant hores tot va continua com si res. Fins i tot nosaltres, tot i ballar com el cul no vam parar quiets. I algun afortunat tambe aprofitava el mar per alguna cosa mes que un bany. Una de les milors festes de la nostra vida. Finalment l'unic que es podia veure de bon de mati era una escampada de gent tirada per tota la platja. Era el moment d'anar a fer un bon esmorzar. Ben esmorzat ens vam espabilar per recuperar les motxiles i ens vam despedir (Pere i Roger) per uns quans dies.

El Pere cap a Koh Tao a fer un curs de Apnea i el Roger de visita a Koh Samui ( una altra illa) .

(Pere) A destaca del curs l'increible equip tecnic, amb un personal excampio a nivell mundial: un parell de vascos i una argentina mooooolt ben parida! Amb tan sols tres dies de curset arribem als 20m de profunditat i als 3 minuts de apnea estatica. A Koh Tao aquests dies es respiraven aires de festa i aprofitant la convivencia amb l'italia no ens vam estar de res. Malauradament vaig marxa de l'illa pel canvi de estacio, comencar el monzo.

(Roger) Seran una dies de descans, arribo destrossat despres de la festa i hiverno en la primera pensio assequible que trobo a la platja de Chaweng la zona mes turistica, d'on em tocara escapar cada dia. L'illa es mes gran que les anteriors i presenta un ampli ventall de activitats per fer. Llogo una moto per recorre-la sense problemes. A destacar: les platges paradisieques, les zones muntanyoses plenes de cocoteros i rius i cascades increibles, els diferents temples, el zoo de papallones, l'espectacle de tigres i ocells i la visita al poble musulma, on al entrar en una mesquita em confonen amb musulma practicant (que m'estara passant!!!) ,...En resum, una illa interesant per visitar.

Ens retrovem a Puket despres d'un temps necesari (millor; indispensable) de descans de la parella de viajeros. El Pere arriba despres de 20h de trajecte sense descans, pero despres de la dutxa toca visita per la ciutat. Ciutat massa turistica pero digna de veure-la de passada. El temps ja no acompanya i decidim marxa l'endema cap al nord. La fauna de Puket es cansina: tots son putes i ladyboys. Coneixem la primera tailandesa, la Leila, tot un personatge fora de la norma en aquesta ciutat: simpatica i ben parida. Ens invita a una birra i ens explica la seva vida.

L'endema viatgem tot el dia direccio Chiang Mai, 24h seguides de bus: 12h fins a Bangkok on arribem a les 5:30 del mati, 1horeta de bus local fins a la seguent estacio i 12h mes fins a Chiang Mai. On hi anem a parar l'increible mercat del diumenge. una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina i que reuneix a miles de persones.

Despres de l'interminable viatge de tres dies per arribar a Bangkok passant per l'india, Bangladesh i Singapur com a escales arribem al mon civilitzat. Un aeroport que dona 1000 voltes al de Barcelona, multitud de terminals amb botigues de menjar i veure de tota mena, aparells de electronica a l'ordre del dia i sobretot miles de turistes de totes les nacionalitats. El canvi economic tambe es deixa notar i ens tocara rascar-nos la butxaca, pero els serveis que obtenim a canvi valen la pena.

Tot i el cansament del primer moment, trobem una pensio ben centrica que s'adapta a les nostres posiblitats. Despres d'un descans necesari vivim la ciutat i mengem pel carrer, on a diferencia de l'India tot fa mal de cor. Com que anem malament de pressupost, comencem a provar la gastronomia local, on els insectes son la opcio mes barata. Tot fent unes chang (la cervesa tailandesa) vivim tambe uns concertillos d'alt nivell pel carrer. Ens sorpren enormement la netedat del pais, sobretot comparant-ho amb la resta del viatge.

L'endema comenca la vistita mes cultural. Ens perdem per la ciutat i acabem al museu nacional, que val forca la pena tot i ser interminable. Agafem un tuk-tuk per un preu irrisori que ens proposa fer un tour per la zona. Descobrim que no nomes a la India les estafes estan al ordre del dia: despres de portar-nos a veure el buda dret, assentat i estirat, anem a parar a l'oficina de turisme governamental (on realment ens volien fer caure) La intencio es anar a unes illes al sud del pais. Ens diuen que es indispensable fer reserva i els preus mes baixos que ens ofereioxen superen amb escreix lo raonable (80 euros diaris, quan passan de reserves n'acabarem pagan 6!)

El tuk-tuk cobrava comisio per la venta, aixi que al passar del tema ens deixa tirats sense avis previ en el proxim desti, el buda mes gran de asia. Mes tard ens trobarem amb els primers catalans a tailandia, tot visitant el watprakrew, el temple mes famos de Bangkok. En un acte protocolari coneixarem la reina, que no ens invita ni en un cafe.

Lliguem un bitllet per marxa cap a Koh tao (l'illa mes tranquil.la del sud), la mateixa tarda. Hi anirem amb un bus luxos pero lent i amb esperes gairebe com els indis. Arribarem despres d'una altra nit en blanc a l'illa.

Ja som a Tailandia! Lonely en ma, ultims calers a la butxaca i molt per veure amb poc temps. El canvi de pais ens ha otorgat energies renovades. Aixo ja no es el tercer mon. Com a minim Bangkok es una capital de nassos. Hem vist mes turistes en un dia que en tot el que portavem de viatge. Recomenem la visita.

Continuara...

Toca canviar de pais, pero ens espera un llarg trajecte. Khajuraho esta perdut de la ma de deu (tot i que pels interessats, aquest any acabara comunicat amb Delhi per tren). Pero per ara ens toca agafar un cop mes el temible bus fins a Jhansi i d'alla tren cap a Benares, un total de 18h. Un cop a Benares, la feina mes dificil: trobar un mitja de transport per arribar a Calcuta abans no despegui l'avio. Tenim menys de 24h i estem a l'India. Aconseguim un bitllet inextremis. A 20km de Benares podem agafar un "superfast" fins a Calcuta. Pero com no apareix un inconvenient: 3 hores i mitja de retras, que ens donaven pel c. els calculs d'arribar a l'hora. Viatgem amb l'ai al cor perque fins l'endema no sabrem si ho aconseguirem. Passades les 6am ens presentem a l'estacio on sense regatejar agafem el primer taxi. Un paio lent de nassos, conduia com una abuela! Arribem clavats i despres dels infinits i cansins tramits, marxem de l'India amb un somriure als llavis cap a Dhaka (Bangladesh) la primera escala fins a Bangkok. Alla ens arribara la pitjor noticia: l'avio acumula un retras considerable. Un retras de collons: 14h en la terminal i sense un duro. A mes, descobrim que encara hem de fer una altra escala a Singapur aquest cop, es a dir que per fer un trajecte d'unes 2,5h, en tardarem si tot va be 24.
Hem arribat a Bangkok : 3 dies de viatge sense parar des de Khajuraho. Estem morts.

FOTOS: Estacio de Jhansis-sopem amb rates. Ultim menu a l'India en el tren desti Calcuta

Taxi inextremis desti a l'aeroport de Calcuta. Espera a l'aeroport de Dhaka (Bangladesh.

De Pushkar a Agra, la nostra segona nit consecutiva amb bus sleeper i estem fets caldo. Agra nomes com a ciutat de pas per anar a Khajuraho, sense temps pel Taj. Sense perdre un minut aconseguim bitllet de tren cap a Jhansi, on es temps de casaments i ens costara poder dormir en silenci. Increiblement tenim la sort de veure la final Nadal-Federer, pero no el final, que es posposa per la pluja. Ens pensavem que estavem curats d'espnats amb tema de busos, pero no. Una vegada mes ens sorprenem: 5h de peu com a sardines amb una calor sufocant. Coneixem un grup de francesos amb una franceseta que enamora el Pere. Si mes no durant una estona. Aquest cop farem cap a una pensio habitada per tot tipus de cuques de tamanys variats (zoolegs interessats, tenim l'adreca!). Khajuraho es un poble que realment val la pena i mes en epoca poc turistica. Verd i aigua a destajo, aixi com la tranquilitat que es respira quan no tens cap venedor a la vora. Lloguem unes bicis i recorrem amb un nano que ens fa de guia els temples mes distants. Es un dels millors moments del viatge, rotllo verano azul. Dels temples destaquem la seva espectacularitat, sobretot amb el tamany dels pits, postures impossibles, exces d'amistat amb els animals... Tot plegat ens encanta, pero ja estem saturats de temples.