Puta merda. Dues paraules per a descriure el dia d'avui. Ens aixequem a les sis del mati preparats per a marxar a la reserva de Chitwan. Estem citats a les sis i quart davant de "la pension" on amablement ens han de venir a buscar els de l'agencia per portar-nos fins a la parada de bus "turistic".
Son les set i quart del mati; encara estem esperant. L'autocar segur que ha fotut el camp fa estona. Impotencia i pensaments poc positius del tio de l'agencia ens passen pel cap. No podem fer res perque tot esta tancat i no tenim manera de localitzar-los. Tornem a "la pension".
Fins a les vuit del mati no localitzarem a cap dels responsables. Se'ns excusen, bla, bla, bla..., pero ja hem perdut el bus. Ens porten amb taxi al lloc d'on surten els busos. Hi ha un col.lapse monumenal a la carretera i no hi ha manera d'avancar. La sol.lucio; cacar al vol el primer que es dirigeixi en la nostra direccio.
Tardem dues hores per sortir de la ciutat. Semblava sol.lucionat el mati! Pero no. Anem avancant a una velocitat mes que raonable (mitjanes de 20Km/h) fins que despres de quatre hores de cop ens foten fora del bus. Diuen que es impossible continuar. No hi ha forma humana d'entendre el perque, ja que ningu parla angles. L'alternativa que ens donen es continuar amb bicirickshaw per un preu desorbitat i nosaltres anem justos de calers, ja que ho teniem tot pagat per estar aquests dies a la reserva.
Comencem a caminar a ple sol. Continuem caminant amb mes sol. Com a minim dues hores. El panorama es desolador: cents de cotxe, camions i autocars amb tots els ocupants a la cuneta. No sabem on som ni el que podem tardar en arribar a Chitwan. Parem a fer un veure al primer poble que ens trobem on ens informen del que passa:
Versio 1) el retras en l'edicio de llibres escolars per la saturacio de les impremptes degut a la impressio dels documents de la nova constitucio, indigna als estudiants que no deixen passar vehicles a motor (aquest nepalesos son tontos, amb lo contents que estarien els estudiants catalans de poder fer mes dies de festa!).
Versio 2) un autocarero ha atropellat un nano i els estudiants estan indignats per lo dels llibres (i per lo del nano), aixi que es dediquen a no deixar passar vehicles i a carregar-se els autobusos que troben.
Revisem el pressupost. Agafem un bicirickshaw previ "bergain" com sempre. Tot va mes o menys be una mitja horeta, durant la qual avancem per un paisatge replet d'autocars destrossats i un terra ple de vidres. S'observen diversos piquets d'estudiants exaltats per la feina del dia. La tensio va en augment. Salvem varis intents de parar el nostre rickshaw fins que arriba un punt que resulta impossible continuar. Nomes podem seguir amb un carro a cavall i esta fora de pressupost pel que continuem a peu.
Despres de 18\6 hores de caminar, quan realment n'estavem fins a la P. ... arribem al poble on ens han de venir a buscar. Alla trobem una tropa de pesats entre els quals el "boss" del nostre hotelet. Ens invita una cola per disculpar l'estona que encara ens fara esperar avanc no li arribi el ditxos pa de Kathmandu.
Cronica del diari del dia seguent: el dia es va endur mes de 40 estudiants detinguts, mes de 100 busos destrossats i algunes pallisses. El servei de busos queda suspes en espera que el govern pagui els danys ocasionats. Arribem a la reserva gairebe a l'hora de sopar (enlloc de les dotze del migdia, hora prevista).
L'emplacament es un luxe en comparacio al que estem acostumats. Te una terrasseta amb un parell de sofas, dos mes al rebador i uns acabats "finos finos". A la fi alguna cosa positiva.
L'endema fem de turistes, turistes. Ens aixequem a les sis del mati i despres del te amb ous ferrats anem a passejar-nos amb canoa. El paisatge realment val la pena. Fem dos nous amics: dos "crocodiles" que diuen que no son amants de la carn humana. Seguidament ens porten a veure les cries d'elefant i despres a fer un banyet al riu per sufocar la calor. Per la tarda, despres d'una migdiada amb pluja incluida, toca fer un vol per la reserva al llom d'un elefant. Aqui veurem un parell de rinoceronts molt ben dissenyats. A la nit per fi provem el Dhal Bat (plat tipic nepales: arros bullit, pollastre, mil i una verdures, salses varies i picant). En aquest cas era de luxe. I de postre balls rituals per al turista, bastant divertits per cert. Tenien de tot: ball de bastons, ball de transvestits (les dones no esta ben vist que ballin) i el rei de la festa; el ball del pavo real (a vosaltres no us fa gracia pero si ho haguessiu vist riurieu).