I la ruta pel Langtang!!!

Perdoneu que ens repetim pero aquest si que es el viatge mes dur fet fins al moment amb autobus. Carretera, pake... Anavem literalment per una sendera amb autocar. Bots a tord i a dret durant mes de 10 hores. Faltava cop perque a cada sutrac el cap ens toques al sostre i a mes no ens van avisar i ens vam passar de llarg del poble de partida. Pero arribem sans i estalvis, tot i que amb el cul una mica escaldat. Ens es impossible comencar el trekking per l'hora d'arribada, aixi que fem nit a l'habitacio sense vidres (tu, son 100 rupies menys, val la pena!).

Canvi d'estrategia: el passat trekking el vam fer molt a la idea i aquest decidim pendre,ns-ho mes relaxadament. Les jornades comencen ja sense despertador i es fan mes curtes.

En comparacio al dels anapurnes no es gens turistic. Tan sols ens creuem amb una dotzena d'occidentals amb els 10 dies de trekking. Seguim amb la nostra politica, visca el bergain! (el regateig); no pagar enlloc per dormir a canvi de quedar-nos a sopar.

Resulta molt complicat mantenir contacte amb l'exterior des d'aquestes contrades, pel que ens emportem una bona bronca de la familia, que s'impacienten despres dels atemptats a l'India, el terratremol a la Xina, les revoltes del Tibet, els problemes a Birmania...dels quals nosaltres no en tenim ni constancia.