Per motius enterogastrics em toca passar el dia al llit (Roger) i el Pere es decideix a perdre's per la ciutat amb la llet d'anar a parar a una zona gompisticament important, habitada per tot tipus de micos: "nepalis, indis, giris i dels que salten d'un lloc a l'altre". Alla, mentres intentava llegir tranquilament, un indi tot simpatic es va intentar fer amic meu (Pere). Em va invitar a te i vam estar una llarga estona parlant. Em vaig tranquilitzar del tot quan em va confessar que tenia varies novies (amb l'oli que perden els indis mai se sap). I resulta que era ric del cagar. Com tampoc tenia massa cosa a fer em vaig deixar invitar a casa seva, semblava ben parit el nanu. Un cop alla em vaig adonar que la casa estava plena de "bussiness men". Tot i aixi hi regnava una calma que et feia trobar a gust. Vam dinar sense massa presses, despres d'una llarga conversa amb tots els individus i despres de l'ultim te, vaig decidir que era hora de marxar. El tio em va invitar a sopar a la nit, en una suposada festa que se celebrava a la mateixa casa: soparet al jardi amb diferents tipus de menjar indi, ple de metges nepalesos, noies i gent occidental. Pintava be. Vaig anar a comunicar-li al Roger que teniem plan aquella nit. Ens dutxem, ens modem amb les millors robes i amb una puntualitat inaudita en aquests paisos, ens venen a buscar amb taxi. Arribem a la caseta, situada a la zona diplomatica. La festa comencara mes tard suposem, perque no hi ha ni cristo mes que els quatre o cinc de la casa. Despres de les presentacions partinents i de les birres ofertades, ens tanquen en una habitacio on intentaran introduirnos al seu negoci, realment poc clar. Aquest era l'objectiu real de tanta simpatia. Resumint: el tio importa pedres precioses de tots els paisos productors. Aqui les manufacturen d'acord amb grans marques europees i despres les exporten a la resta del mon. Aqui entrem nosaltres gracies al nostra "visa tourist". Diuen que a ells el govern els cobra una taxa molt elevada per exportar i que els turistes en canvi poden fer-ho a petita escala amb menys recarrec. Ens propos4en que fem un viatge llampec d'anada i tornada el mateix dia a Barcelona (pagat), alla portar les joies als de l'empresa i cobrar els 700 euros cadascu que ens correspondrien. Ens menhgen el tarro amb l'assumpte durant mes d'una hora i nosaltres intentem tirar pilotes fora, mentres esparem el sopar (i la festa!). Resultat final: la festa no existeix, el sopar justet, les birres si que cauen i ells nerviosos per la nostra indesicio. I al final acceptem...no es broma. Ens escapem com podem dient que ja ho pensarem. Ens toca pero quedar l'endema al mati amb ells, on despres de quatre excuses aconseguim sortir del pas. Tota una experiencia, aqui no ets fiar de ningu.