Ja s'ha fet! Despres de 10 dies de molt caminar per paisatges increibles, incomunicats de la resta del mon i d'haver sufert alguna presa de pel que altra, hem acabat la volta pels anapurnes: 200 km de camins interromputs per magnifics poblets de muntanya, on un nen pot tardar 3 hores bones en anar a l'escola i on no existeix altre medi de transport que els burros i els portejadors.

El primer dia vam sortir ben d'hora de Pokhara amb la ferma intecio de comencar la ruta amb bon peu i...ja ens l'han fotuda; ens fan pagar un taxi innecesari fins a l'estacio de TURISTES on ens venen el mateix bitllet que els autoctons 3 vegades mes car i a mes ens toca agafar un altre taxi per arribar a la seva estacio des d'on finalment sortira el bus. Despres de 4 hores de trajecte va i tenim pana. Sense solucio aparent ens fan fer un transbort de bus i ens toca situar-nos al sostre entremig de dos sacs de cardamom i curcuma, sentint a cada curva la proximitat de les branques i els estimbats. Tan sols arriba a Besishahar, l'inici del trajecte, ens arriba el pal mes gros: ens carden 80 euros per entrar a la Reserva i poder fer el trekking, l'equivalen al que teniem pressupostat per passar tots els dies de la travessa. Ens tocara estrenye'ns el cinturo. A les 4 de la tarda per fi podem comencar a caminar. Comenca l'aventura!