Mes xulos que ningu. Comencem la ruta pels anapurnes sense guia ni portejadors, carregats com a burros amb tot el menjar de la travessia (mes de 15 kg cada motxilla) i amb la ferma intencio de regatejar al maxim en contre de les normes del parc (not bergain!).

Pero els fums ens van anar baixant amb l'alcada. Continuant amb la nostra gosaria decidim que no cal fer aclimatacio (no passa res per tan sols 5000m), sense tenir en compte que l'alcada no perdona. Despres d'un parell de nits sense poder dormir ni una trista hora, d'un mal de cap insoportable i d'algun vomit que altre, continuant amb la nostra tossuderia de seguir endavant, assolim el cim (Thorung la, 5614m) segons els pronostics. Temps just per un parell d fotos forcant la bona cara i descents cames ajudeume per recuperar la integritat fisica.

Un cop fet el cim i recuperats totalment de la fita, semblava que ja tinguessim la feina feta, pero encara ens faltaven unes bones patejades. Ens sorpren el paisatge que trobem al descendre el pas en comparacio al que trobavem a la mateixa alcada de l'altra cara de la muntanya. El paisatge es totalment erm. Estarem dos dies recorrent l'enorme llera del riu enmig d'un vent insoportable.

Arribem a la capital nepalesa de les pomes, Marpha, on realment les pomeres son escasses. Com a anecdota curiosa, fent un extra entrem a prendre el famos suc de poma i a la porta de la nevera ens sorpen una pegatina de la Unio excursionista de Sabadell, segurament posada pel cosi del Pere, el Roger Sellent, que l'any passat va venir a fer el Dhaulagiri i Marpha es el punt de partida.

Ultims dies de la ruta i primeres pluges que ens fan estrenar tot l'equipament per aigua. Dormim a Tal Bagar, una de les que entren al podi de les pensions mes cutres. De Tal Bagar a Ghorepani record d'escales; 2800m de desnivell en una jornada de pujada inacabable. El paisatge torna a canviar, el terra es pinta de vermell dels petals del Rodhodendron (l'arbre nacional) i apareix un bosc d'avets frondos. Aqui si que creiem haver acabat la ruta, pero l'endema al mati comprobem que tot el que haviem pujat toca baixar-ho; 1800m de desnivell esglao a esglao. Arribem ara si al desti final, Nayapul, on agafarem l'autobus que ens portara fins a Pokhara on realment ens fotarem dos dies ben marescuts de panxing.