Agafem un bungalow perdut de la ma de deu en una caleta de l'illa on es respira una tranquil.litat absoluta. Ens toca llogar un parell d'escuters pel desplacament: aqui no demanen ni carnet, ni que portis casc, ni res de res. Pagar i punto! Tenim la mala sort que el cami es una mica abrupte i que les motos no donen la talla. Els proxims dos dies visitem l'illa de "cavo a rabo" i ens dediquem a bussejar i disfrutar de l'increible fons mari. Veiem barracudes de varis metres, barreres d'esculls coralins i nadem rodejats de bancs de peixos de tots els colors. El primer dia acabem sucarrats; masses hores al sol. Alhora anem preparant el cos per a la full moon party, amb les nostres cervesetes i mojitos a primera linia de ma.

Fem un amic italia; tot un fenomen. De nom Igor Crescimone ( samarreta verda a la foto)... es un animal de nit. Ha passat 11 mesos a Australia i ara disfruta de l'ultim mes de vacances abans de tornar al nord d'Italia. El convencem perque ens acompanyi a la full moon,una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina (Koh Pangang) i que reuneix a miles de persones. Un cop a l'illa ens es imposible trobar lloc per dormir. Nomes podem aconseguir allotjament per la nit anterior a la festa i que ens guardin les maletes la nit seguent.

La nit del primer dia ja es respira ambient de festa. Coneixem colombiants, mandrils (madrilenyos) i moltisims guiris. Dormim fins que l'esquena es queixa. Fem un esmorzar-dinar i passem bona part de la tarda aprenent angles a traves de les series americanes.

A punt de fer-se de nit anem a fer una volta per la platja on ens retrobem amb una catalanes que haviem conegut ja a Koh Tao. Anem a sopar tot junts, sens dubte el sopar mes ben parit del viatge. A mesura que s'anima la festa es va apuntat mes gent al grup a traves del joc del assassi: 3 asutralians, 2 italians, 3 catalanes, 2 belgues i nosaltres. Acabarem tots junts de festa a la platja. De la festa que comentar: increible. Tot i la pluja intensa que va caure durant hores tot va continua com si res. Fins i tot nosaltres, tot i ballar com el cul no vam parar quiets. I algun afortunat tambe aprofitava el mar per alguna cosa mes que un bany. Una de les milors festes de la nostra vida. Finalment l'unic que es podia veure de bon de mati era una escampada de gent tirada per tota la platja. Era el moment d'anar a fer un bon esmorzar. Ben esmorzat ens vam espabilar per recuperar les motxiles i ens vam despedir (Pere i Roger) per uns quans dies.

El Pere cap a Koh Tao a fer un curs de Apnea i el Roger de visita a Koh Samui ( una altra illa) .

(Pere) A destaca del curs l'increible equip tecnic, amb un personal excampio a nivell mundial: un parell de vascos i una argentina mooooolt ben parida! Amb tan sols tres dies de curset arribem als 20m de profunditat i als 3 minuts de apnea estatica. A Koh Tao aquests dies es respiraven aires de festa i aprofitant la convivencia amb l'italia no ens vam estar de res. Malauradament vaig marxa de l'illa pel canvi de estacio, comencar el monzo.

(Roger) Seran una dies de descans, arribo destrossat despres de la festa i hiverno en la primera pensio assequible que trobo a la platja de Chaweng la zona mes turistica, d'on em tocara escapar cada dia. L'illa es mes gran que les anteriors i presenta un ampli ventall de activitats per fer. Llogo una moto per recorre-la sense problemes. A destacar: les platges paradisieques, les zones muntanyoses plenes de cocoteros i rius i cascades increibles, els diferents temples, el zoo de papallones, l'espectacle de tigres i ocells i la visita al poble musulma, on al entrar en una mesquita em confonen amb musulma practicant (que m'estara passant!!!) ,...En resum, una illa interesant per visitar.

Ens retrovem a Puket despres d'un temps necesari (millor; indispensable) de descans de la parella de viajeros. El Pere arriba despres de 20h de trajecte sense descans, pero despres de la dutxa toca visita per la ciutat. Ciutat massa turistica pero digna de veure-la de passada. El temps ja no acompanya i decidim marxa l'endema cap al nord. La fauna de Puket es cansina: tots son putes i ladyboys. Coneixem la primera tailandesa, la Leila, tot un personatge fora de la norma en aquesta ciutat: simpatica i ben parida. Ens invita a una birra i ens explica la seva vida.

L'endema viatgem tot el dia direccio Chiang Mai, 24h seguides de bus: 12h fins a Bangkok on arribem a les 5:30 del mati, 1horeta de bus local fins a la seguent estacio i 12h mes fins a Chiang Mai. On hi anem a parar l'increible mercat del diumenge. una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina i que reuneix a miles de persones.

Despres de l'interminable viatge de tres dies per arribar a Bangkok passant per l'india, Bangladesh i Singapur com a escales arribem al mon civilitzat. Un aeroport que dona 1000 voltes al de Barcelona, multitud de terminals amb botigues de menjar i veure de tota mena, aparells de electronica a l'ordre del dia i sobretot miles de turistes de totes les nacionalitats. El canvi economic tambe es deixa notar i ens tocara rascar-nos la butxaca, pero els serveis que obtenim a canvi valen la pena.

Tot i el cansament del primer moment, trobem una pensio ben centrica que s'adapta a les nostres posiblitats. Despres d'un descans necesari vivim la ciutat i mengem pel carrer, on a diferencia de l'India tot fa mal de cor. Com que anem malament de pressupost, comencem a provar la gastronomia local, on els insectes son la opcio mes barata. Tot fent unes chang (la cervesa tailandesa) vivim tambe uns concertillos d'alt nivell pel carrer. Ens sorpren enormement la netedat del pais, sobretot comparant-ho amb la resta del viatge.

L'endema comenca la vistita mes cultural. Ens perdem per la ciutat i acabem al museu nacional, que val forca la pena tot i ser interminable. Agafem un tuk-tuk per un preu irrisori que ens proposa fer un tour per la zona. Descobrim que no nomes a la India les estafes estan al ordre del dia: despres de portar-nos a veure el buda dret, assentat i estirat, anem a parar a l'oficina de turisme governamental (on realment ens volien fer caure) La intencio es anar a unes illes al sud del pais. Ens diuen que es indispensable fer reserva i els preus mes baixos que ens ofereioxen superen amb escreix lo raonable (80 euros diaris, quan passan de reserves n'acabarem pagan 6!)

El tuk-tuk cobrava comisio per la venta, aixi que al passar del tema ens deixa tirats sense avis previ en el proxim desti, el buda mes gran de asia. Mes tard ens trobarem amb els primers catalans a tailandia, tot visitant el watprakrew, el temple mes famos de Bangkok. En un acte protocolari coneixarem la reina, que no ens invita ni en un cafe.

Lliguem un bitllet per marxa cap a Koh tao (l'illa mes tranquil.la del sud), la mateixa tarda. Hi anirem amb un bus luxos pero lent i amb esperes gairebe com els indis. Arribarem despres d'una altra nit en blanc a l'illa.

Ja som a Tailandia! Lonely en ma, ultims calers a la butxaca i molt per veure amb poc temps. El canvi de pais ens ha otorgat energies renovades. Aixo ja no es el tercer mon. Com a minim Bangkok es una capital de nassos. Hem vist mes turistes en un dia que en tot el que portavem de viatge. Recomenem la visita.

Continuara...

Toca canviar de pais, pero ens espera un llarg trajecte. Khajuraho esta perdut de la ma de deu (tot i que pels interessats, aquest any acabara comunicat amb Delhi per tren). Pero per ara ens toca agafar un cop mes el temible bus fins a Jhansi i d'alla tren cap a Benares, un total de 18h. Un cop a Benares, la feina mes dificil: trobar un mitja de transport per arribar a Calcuta abans no despegui l'avio. Tenim menys de 24h i estem a l'India. Aconseguim un bitllet inextremis. A 20km de Benares podem agafar un "superfast" fins a Calcuta. Pero com no apareix un inconvenient: 3 hores i mitja de retras, que ens donaven pel c. els calculs d'arribar a l'hora. Viatgem amb l'ai al cor perque fins l'endema no sabrem si ho aconseguirem. Passades les 6am ens presentem a l'estacio on sense regatejar agafem el primer taxi. Un paio lent de nassos, conduia com una abuela! Arribem clavats i despres dels infinits i cansins tramits, marxem de l'India amb un somriure als llavis cap a Dhaka (Bangladesh) la primera escala fins a Bangkok. Alla ens arribara la pitjor noticia: l'avio acumula un retras considerable. Un retras de collons: 14h en la terminal i sense un duro. A mes, descobrim que encara hem de fer una altra escala a Singapur aquest cop, es a dir que per fer un trajecte d'unes 2,5h, en tardarem si tot va be 24.
Hem arribat a Bangkok : 3 dies de viatge sense parar des de Khajuraho. Estem morts.

FOTOS: Estacio de Jhansis-sopem amb rates. Ultim menu a l'India en el tren desti Calcuta

Taxi inextremis desti a l'aeroport de Calcuta. Espera a l'aeroport de Dhaka (Bangladesh.

De Pushkar a Agra, la nostra segona nit consecutiva amb bus sleeper i estem fets caldo. Agra nomes com a ciutat de pas per anar a Khajuraho, sense temps pel Taj. Sense perdre un minut aconseguim bitllet de tren cap a Jhansi, on es temps de casaments i ens costara poder dormir en silenci. Increiblement tenim la sort de veure la final Nadal-Federer, pero no el final, que es posposa per la pluja. Ens pensavem que estavem curats d'espnats amb tema de busos, pero no. Una vegada mes ens sorprenem: 5h de peu com a sardines amb una calor sufocant. Coneixem un grup de francesos amb una franceseta que enamora el Pere. Si mes no durant una estona. Aquest cop farem cap a una pensio habitada per tot tipus de cuques de tamanys variats (zoolegs interessats, tenim l'adreca!). Khajuraho es un poble que realment val la pena i mes en epoca poc turistica. Verd i aigua a destajo, aixi com la tranquilitat que es respira quan no tens cap venedor a la vora. Lloguem unes bicis i recorrem amb un nano que ens fa de guia els temples mes distants. Es un dels millors moments del viatge, rotllo verano azul. Dels temples destaquem la seva espectacularitat, sobretot amb el tamany dels pits, postures impossibles, exces d'amistat amb els animals... Tot plegat ens encanta, pero ja estem saturats de temples.

Marxem de Jaisalmer cap a Pushkar, on arribem a les 3am i ens espera el tio de la guest mig emparaulada. Sense trobar lloc per esmorzar un tio se'ns emporta a menjar a casa seva, on ens prepara la tipica truita amb te. Tot i l'innegable encant del poble que rodeja el llac sagrat i que conte l'unic temple de Brahma de tota l'India, podriem dir que ens decepciona. Els misticisme ha desaparegut i tot s'ha transformat amb negoci, el bon karma es pot pagar amb VISA. Es la nostra ultima compra a l'India i el que mes ens fot es que en aquest poble, no es pot regatejar! Ens firem amb una mica mes de plateria i una manta hippie rajastani, regal pel sant del Pere.

Arribem a Jaisalmer on teniem pensat anar a un altre haveli (antic palau de comerciant), pero arribem a les 5h sense dormir, amb la guardia baixa i ens deixem enredar pel que despres sabrem que un gran fill de p. Per comencar ens entafora a un zulo que se suposa que es la suite amb A/C (Antro Calent mes, que aire acondicionat) i TV. Realment res del que deia. A mes ens acaba venent un safari pel desert que despres de molt regatejar sembla que es una bona opcio, si no fos que tampoc cumpleix l'itinerari. Fins aquestes alcades no haviem conegut cap catala i de cop i volta: una enginyera happy del Penedes (Maria), una viguetana d'uns 60 anys i l'amo de la festa, l'Eduard, que ens amanitza la nit amb les seves histories d'aventures sexuals arreu del mon. Seria per fer-ne un llibre.

Agafem un bus cap a Jodhpur i vivim les primeres pluges monzoniques, amb olor a cabra (la tenim sota els peus ben cagada) , rajastanis entorbantats cridant i unes goteres de cal ample. La a nit a Jodhpur la farem en un haveli zulo i la segona en un hotelas de lujo (com que es sant Pere i tenim supencio...) L'hotel es l'Ashit Bhawam, un antic palau on tenim tot tipus de luxes: piscina, jardinets, gimnas, bon restaurant ... i mojitos!!! El dia seguent visitem el mes destacat de Jodhpur: el fort, el palau de marbre (prop del fort), el city palace (espectacular pero molt modern, 1950) i despres anem al mercat central, om dinarem per menys d'1 euro quan haviem sopat per mes de 40. A mitja tarda de cop i volta es desencadena una tempesta de sorra i ens veiem obligats a refugiar-nos en un cine a veure Hulk en hindi (sobren comentaris).

El dia seguent marxem cap a Ranakpur, on es troba un dels temples jainistes per excel.lencia. Quedem fascinats tan de l'exterior com de l'interior, un espai enorme ocupat per mes de 1500 columnes diferentment esculpides. A mes no fan pagar ni un duro per l'entrada! jainista: religio extremista a cami entre el budisme i l'hinduisme que presenta un respecte absolutament incomprensible per la vida: son vegetarians estrictes, porten mascara per no ingerir essers vius i escombren el terra abans de trepitjar-lo per no xafar bitxos.

Marxem cap a Udaipur i agafem la primera guest house que trobem, amb la mala llet de que a les 7 del mati, quan ja fa estona que hi som, comencen les obres. Visitem el city Palace i acabem fins als topes de museus. Tambe ens passem per un poblet a les afores on representen pel turista (una mica prefabricat) les diferents tribus del Rajastan i estats circumdants. Intentem anar a veure l'increible lake palace caminant pel llac que es troba sec, fins que els botones ens barren el pas. Aqui es on es va rodar la peli Octopussy del James Bond. D'hotel pijo a hotel pijo. Ens deixem caure al mes car de la ciutat on tan sols podem veure els exteriors que son dignes de pel.licula.

De Jaipur anem a Bundi, un poble tan tranquil com petit amb l'atractiu turistic d'un palau i un fort conquistat pels micos. Aqui farem amistat amb la familia que porta la guest house (honesta, de veritat!). La filla, de nom Pinky, despres de conversar una estona ens explica la realitat social de l'India rural (matrimoni arreglat, impossibilitat de viatjar a l'estranger sense permis del pare o del futur marit...). Es l'india mes ben parida que coneixerem en tot el viatge. Aprofitant la recent amistat els ensenyarem a fer una truita de patates de foto. En aquesta localitat observem un canvi d'aires en el tracte de la gent, ja que tan sols et saluden per simpatia, sense voler res a canvi.

Anem de cul! Hem de lligar el viatge a Jaipur per marxar el mateix dia i alhora recuperar els calers del vol que ens van cancel.lar (Leh-Delhi). La liem amb els de makemytrip, la companyia amb la que vam contractar el vol. A la nit arribem a Jaipur on tan sols tenim temps de fer una bacaineta.

L'endema comencem la visita: recorregut pels diferents basars i edificis mes representatius de la ciutat. Comencem pel palau dels vents, un palau amb centenars de finestres des d'on les dones del maharaha contemplaven la ciutat sense ser vistes. Despres el Janthar Manthar, l'observatori astronomic i astrologic del mateix maharaha, on el misticisme i la ciencia van de la ma. Amb el Raju, un bicirickshaw molt ben parit, visitem el lake palace i ens engatussa per entrar a una factoria on acabarem gastant el pressupost d'un mes!!!

L'endema visitem el palau del maharaha de Jaipur i agafem un bus cap a Amber, conegut per l'espectacular fort. Retornem a Jaipur i anem de basars on ens passara una de les nostres histories estranyes:
"lalalalala" (tots 2 passejant pel basar) ens atura un indio que pensa que parlem castella i ens explica la seva historia d'amor amb la Carmen de Madri. Total que el tio ens fa escriure una carta d'allo mes enganxosa per tal de reconquistar la madrilenya. Possiblement tot era un muntatge perque amb l'excusa de que ens vol donar un regal com a agraiment ens toca anar a una joireria on com sempre ens volen acabar engatussant alguna cosa. Es una canco que ja ens coneixem massa.

NECESSITEM SUPORT MORAL URGENT EN FORMA DE COMENTARIS RAPIDS

(tot el que sigui per passar l'estona a l'aeroport)

Ja hem abondat l'India, no sense una infinitat d'imprevistos d'ultima hora, encara no del tot solucionats. Resumint-los una mica, haviem de volar de Calcuta a Bangkok a les 8am del 10 de juliol. Vam sortir de Khajuraho (a 29h en transport indi de Calcuta) el dia 9 al migdia, tenint-ho practicament tot lligat. Vam anar de Khajuraho a Varanasi (5h bus infernal i 12h de tren) i alla vam tramitar l'ultim obstacle que en principi quedava, un tren que semblava impossible fins a Calcuta. Anavem amb el temps just, pero haviem d'arribar a les 4am a Calcuta i el vol sortia a les 8am. Doncs va i el tren ve amb super retras i a les 8pm encara no haviem marxat de Varanasi. Hem arribat pels pels, mes justos impossible a Calcuta. Taxi inextremis fins a l'aeroport i vol fins a Bangladesh on ens trobem ara. Tot solucionat, no? Doncs tampoc. Al arribar ens diuen que l'avio no sortira fins l'endema (haviem d'esperar 4h) i que ens espavilem (sbla la peli aquella en la terminal o algu aixi del Hanks). Total que no sortirem fins a les 12 de la nit com a minim (12h retras) i per fer el trajecte de Calcuta a Bangkok (2,5h) necessitarem mes de 10h de vol: Calcuta-Bangladesh, Bangladesh-Singapur i Singapur-Bangkok, una odisea. A mes portem ja 3 nits sense tastar habitacio ni dutxa (2 nits en un tren i la d'avui).