Com a contrast respecte al trekking dels anapurnes: una major familiaritat en els hospedatges, que resulten molt mes cutres pero alhora mes propers. I es que practicament vivim amb ells. Fins i tot en certs llocs ens cedeixen el seu llit i van a dormir ells al menjador. Els ensenyem jocs de cartes i d'ells aprenem la realitat social i politica del Nepal de primera ma. En molts llocs la comunicacio resulta molt complicada, gairebe per signes.
A destacar del trekking el canvi diari de paisatge: rodhodendrons de tots els colors, flors increibles, sobretot perque les trobem mes enlla dels 4000m (aixo no sortia a la carrera!) llacs on es respira l'espiritualitat del pais; plens de fites i ofrendes,...
Els ultims dos dies el loco de l'unica agencia en que hem posat els peus fins al moment ens va recomanar anar a veure dos poblets, Nagarkot i Dhulikel on hi descansa tot pijo vivent de Nepal i India. Aqui vam haver d'afinar les arts del bergain per seguir amb el pressupost.
I ara ja hem tornat altre cop a Kathmandu, des d'on us posem al dia.
3 comentarios:
Felicitats Moore!!!
25 tacos!!!!! és a dir ¼ de segle!!! Estàs fet un abuelete!! je je ... a veure si m’atraparàs ... tot i que amb les pallisses que t’està fotent el Pere de la cullera crec que estàs en més bona forma que mai !!!
Vinga a disfrutar-ho que això només passa un cop a la vida!!!
Una abraçada ben forta!!!
Pol
Hola,
Jo sóc l'Àfrica, una amiga del Pere. Realment, el blog és molt divertit i interessant; és una manera d'apropar-nos als d'aquí de la realitat que esteu vivint. Penso que, realment, apliqueu el famós "Carpe diem" en tot el seu sentit!
Felicitats i a seguir endavant!
Moltes felicitats, nene! 25 tacos!
Ja no ets tan jove. En quinze anys et plantes als 40, i al lloro que volen!!
A disfrutar!
Albert, ton oncle
Publicar un comentario