Arribem a Leh fets caldo (l'Ester yoncarra per culpa de l'orfidal), on l'altura i els mals de panxa ens faran passar 4 dies a mig gas. Visitem la capital i els seus voltants (Alchi, Shey i Thiksey) amb els seus monestirs i gompes corresponents. Un cop farts de gompes ens dirigim cap a Nubra Valley, coneguda com la vall de les flors. Per arribar-hi vam assolir el pas motoritzat mes alt del mon (5702m) en un trajecte ple de corves, neus , estimbats, valls profundes, rierols i militars ... molts militars.

La "lonely" ens falla! Vall verda, a on? Gent amable, des de quan? Flors? ealment decepcionant. Les comunicacions cares i practicament inexistents. Dormim a Hunder, despres de fer mil voltes per aconseguir alguna cosa. Realment no trobem massa cosa per fer per aqui. Tan sols suquem els peus en un riuet mirant el "ganado" a les fabuloses sand dunes (aquestes si, fabuloses): petit desert amb muntanyes nevades de fons, rierol enmig i poblades per camells afganesos, rajastanis, pakistanesos (cadascu deia la seva). I a la tarda fem cap de nou a Diskit on trobem una pensio ideal: neta, bona gent i amb un menjador emmoquetat que ens anira perfecte per a fer classes de pilates, tot i que sera tan sols un curs de dos dies.

El dia seguent volem visitar un parell de pobles mes de la vall. Agafem un bus a primera hora que ens porta fins a Sumur, pensant-nos que alla trobarem algun bosc dels anunciats, pero res de res, continua tot erm. Ens queden pocs dies i decidim tornar a Leh per poder realitzar una visita al Pangtong lake. Abans d'arribar a Leh pero, haurem de tornar a Diskit i a la nostra pensio emmoquetada. El bus de tornada, l'unic possible, resulta que s'ha espatllat i despres de varies hores d'espera ens toca tornar a la part de darrera d'una "pick-up" apretxucats amb unes 20 persones mes.

I la introduccio d'avui ve de la ma de l'Ester la sagala de les terres llucaneses que s'ens ha incorporat. "Aqui estic acabat el compte enrera per fi he arribat. Despres de superar amb bona nota el meu panic escenic en els vols, em vaig plantar a l'aeroport de Delhi. El motiu principal de la meva visita ( no ens enganyem) era poder veure el Roger."

Un cop el tres junts tenim un planing d'allo mes "apretujat" vem comensar fent una visita fugas per Nova Delhi ( Red fort, el metro modernisim i el parc de la migdiada)

Agafem tren direccio a Agra, bon viatge, unes 3 horetes i a les 12 de la nit arribem. Despres del regateig pertinent amb el riksaw ens dirigim a l' hotel "top Hill" on hi passarem 2 nits.

Ens aixequem amb mes mandra que pressa i bus fins a Fatehpur Sikri (antiga capital que Agbar va contruir per que fos la capital de l'imperi Mogol seguint les ordres del seu guru i que poc despres va haver de ser abandonada per falta d' aigua).

Aqui vam fer una amistat mes; un tio que es veia de dos hores lluny que volia ser el nostre guia sense cobrar, nomes per practicar l'angles. Coneixent el tema el vem deixar que anes fent, i aixi aprendre algo de l'historia. L'impresio que ens va causar va ser molt positiva.

Vem dinar en una habitacio amb dos llits per recuperarnos de la sofocant calor. I a la tarda ens vem deixar perdre pels diferents carrerons de l'actual poble on conviuen cabres, vaques, nens i comerciants de tot tipus. Bus de retorn a Agra i ricksaw "expres" per veure la posta de sol al Taj Mahal".

Fotem un soparet a la 1/2 catalana: vi de la terra alta, formatge d'ovella pirenaica, oli Italia Monteferrino i belgues de la pastiseria Genesca de Sabadell.

La idea d'aixecarnos a les 5 per veure el Taj Mahal, va ser descartada pensan que la nit seguent la passariem tirats al aeroport. I arribem a les 11 amb una calor espaterrant...sessio fotografica amb tots els posses imaginables. Realment l'exterior impresionant i l'exterior deixa bastant a desitjar. Un cop ben socarrimats ens anem a refer amb un dinarot. Per passar el temps lloguem un ricksaw per que ens porti a fer un volta per la zona, el tio es dedica a portarnos a diferents botigues que cobrara comisio si comprem algo... resultat final: una tarda de botiga en botiga ben fresquets i sense comprar res! El mateix ricksaw ens porta a la pensio, on sortit del senyor de los anillos ens espera el bola. Encara euforic per haver probat els belgues i el vi del dia anterior. Demanem uns beures i ens contesta com sempre "oh yes, is coming now".

Agafem tren cap a nova Delhi, ricksaw cap a l'aeroport on ens tocara esperar tota la nit abans d'agafar el vol a Leh (capital de Ladakh)

L'endema ens aixequem abans de les sis per a veure ocells. No val la pena es dir poc. El guia que ens porta no en te ni idea ni sembla que s'hagi aixecat amb masses ganes. En mitja hora ens ventila l'assumpte i passem a esmorzar truita amb te. No hi ha temps per mes. Fem les maletes perque ja es hora de marxar.

Aqui comencar l'altre cronica. Us avancem que sera llarga: 20 hores de trajecte i 8 mitjans de transports diferents. Encara gracies que el final sera felic. Comencem: teniem ja el bitllet per anar directe fins al desti final amb el bus turistic. El nostre amic el guia, que no ens havia parlat d'horaris, diu que el nostre bus ja ha marxat i que no n'hi ha cap altre fins l'endema. Ens porta amb cotxe(1) fins al poble a buscar-ne un de local. Alla pero, continua la vaga. Despres d'una hora d'espera se'ns presenten dues opcions: a) pagar un taxi fins al desti final (5 dies de pressupost) o b) anar amb carro fins al seguent poble i mirar si alla la revolucio s'ha aplacat un pel. La b (2), pero emportant-nos el guia. Sortejant piquets arribem al poble des d'on hauriem de trobar els busos. Tenim la sort de que en aquell moment en surt un (3). Va prou fi. Arribem en tres hores al poble on ens tocara fer un transbort a un altre bus (4). Amb una hora mes ens presentem a l'ultim poble de Nepal. El cansanci es comenca a notar. Gastem les ultimes rupies nepaleses amb el dinar i seguidament agafem un bicirickshaw (5) per creuar la frontera. Despres de les formalitats aduaneres, arribem a l'India amb el temps just per poder trobar transport per arribar a Benares. Ens l'intenten fotre amb el tipic estil indi de perdonavides. Ens demanen 40 euros per anar amb tren a Benares quan ens costara 1,50 a l'estacio i ens venen que es l'ultima opcio que tenim abans no ens tanquin les taquilles. Finalment no hi ha bus i ens toca agafar un totterreny(6) on anirem com sardines en llauna. No podem ni moure els peus i estarem aixi durant les tres hores de trajecte en les quals tambe atropellem una vaca (sagrada a l'India). Ningu diu res. Arribem a Gorakpur i a mes ens deixen a l'estacio (de vegades tenim sort tambe). Tot i que son passades les 21h, les taquilles estan obertes. Em poso on veig menys cua (Roger). Us situo: son dues files que acaben en una. La de l'esquerra plena d'homes i la de la dreta no mes de deu tios. Als pocs minuts ve un guardia porra en ma i bateja a tots els de la cua de la dreta menys a mi, que enlloc de fotre'm fora em fa passar a davant de tots. Mes tard ens enterem que la cua de la dreta es la de les dones. Amb aixo tambe hem tingut sort. Pocs minuts i aconseguim el bitllet general cap a Benares (7), inferior al nivell minim acceptable per a turistes. Un pal dels grossos: seient de fusta, densitat maxima i 6 hores mes de trajecte. I d'alla agafem l'ultim transport del dia, el bicirickshaw cap a la pensio. Son les 5 del mati. Portem practicament 24h desperts.

L'endema vagagem per Benares (prop de 50 graus al carrer) fins a les 20h que ens tocara agafar el tren cap a Delhi (15 hores de trajecte).

Els proxims dies estarem per Agra, Ladack, Rishikesh, Shimla i Dharamsla amb una nova incorporacio a l'equip: vinguda de terres llucaneses, ..., ESTER ARMENGOL.

Puta merda. Dues paraules per a descriure el dia d'avui. Ens aixequem a les sis del mati preparats per a marxar a la reserva de Chitwan. Estem citats a les sis i quart davant de "la pension" on amablement ens han de venir a buscar els de l'agencia per portar-nos fins a la parada de bus "turistic".
Son les set i quart del mati; encara estem esperant. L'autocar segur que ha fotut el camp fa estona. Impotencia i pensaments poc positius del tio de l'agencia ens passen pel cap. No podem fer res perque tot esta tancat i no tenim manera de localitzar-los. Tornem a "la pension".
Fins a les vuit del mati no localitzarem a cap dels responsables. Se'ns excusen, bla, bla, bla..., pero ja hem perdut el bus. Ens porten amb taxi al lloc d'on surten els busos. Hi ha un col.lapse monumenal a la carretera i no hi ha manera d'avancar. La sol.lucio; cacar al vol el primer que es dirigeixi en la nostra direccio.
Tardem dues hores per sortir de la ciutat. Semblava sol.lucionat el mati! Pero no. Anem avancant a una velocitat mes que raonable (mitjanes de 20Km/h) fins que despres de quatre hores de cop ens foten fora del bus. Diuen que es impossible continuar. No hi ha forma humana d'entendre el perque, ja que ningu parla angles. L'alternativa que ens donen es continuar amb bicirickshaw per un preu desorbitat i nosaltres anem justos de calers, ja que ho teniem tot pagat per estar aquests dies a la reserva.
Comencem a caminar a ple sol. Continuem caminant amb mes sol. Com a minim dues hores. El panorama es desolador: cents de cotxe, camions i autocars amb tots els ocupants a la cuneta. No sabem on som ni el que podem tardar en arribar a Chitwan. Parem a fer un veure al primer poble que ens trobem on ens informen del que passa:
Versio 1) el retras en l'edicio de llibres escolars per la saturacio de les impremptes degut a la impressio dels documents de la nova constitucio, indigna als estudiants que no deixen passar vehicles a motor (aquest nepalesos son tontos, amb lo contents que estarien els estudiants catalans de poder fer mes dies de festa!).
Versio 2) un autocarero ha atropellat un nano i els estudiants estan indignats per lo dels llibres (i per lo del nano), aixi que es dediquen a no deixar passar vehicles i a carregar-se els autobusos que troben.
Revisem el pressupost. Agafem un bicirickshaw previ "bergain" com sempre. Tot va mes o menys be una mitja horeta, durant la qual avancem per un paisatge replet d'autocars destrossats i un terra ple de vidres. S'observen diversos piquets d'estudiants exaltats per la feina del dia. La tensio va en augment. Salvem varis intents de parar el nostre rickshaw fins que arriba un punt que resulta impossible continuar. Nomes podem seguir amb un carro a cavall i esta fora de pressupost pel que continuem a peu.
Despres de 18\6 hores de caminar, quan realment n'estavem fins a la P. ... arribem al poble on ens han de venir a buscar. Alla trobem una tropa de pesats entre els quals el "boss" del nostre hotelet. Ens invita una cola per disculpar l'estona que encara ens fara esperar avanc no li arribi el ditxos pa de Kathmandu.
Cronica del diari del dia seguent: el dia es va endur mes de 40 estudiants detinguts, mes de 100 busos destrossats i algunes pallisses. El servei de busos queda suspes en espera que el govern pagui els danys ocasionats. Arribem a la reserva gairebe a l'hora de sopar (enlloc de les dotze del migdia, hora prevista).
L'emplacament es un luxe en comparacio al que estem acostumats. Te una terrasseta amb un parell de sofas, dos mes al rebador i uns acabats "finos finos". A la fi alguna cosa positiva.
L'endema fem de turistes, turistes. Ens aixequem a les sis del mati i despres del te amb ous ferrats anem a passejar-nos amb canoa. El paisatge realment val la pena. Fem dos nous amics: dos "crocodiles" que diuen que no son amants de la carn humana. Seguidament ens porten a veure les cries d'elefant i despres a fer un banyet al riu per sufocar la calor. Per la tarda, despres d'una migdiada amb pluja incluida, toca fer un vol per la reserva al llom d'un elefant. Aqui veurem un parell de rinoceronts molt ben dissenyats. A la nit per fi provem el Dhal Bat (plat tipic nepales: arros bullit, pollastre, mil i una verdures, salses varies i picant). En aquest cas era de luxe. I de postre balls rituals per al turista, bastant divertits per cert. Tenien de tot: ball de bastons, ball de transvestits (les dones no esta ben vist que ballin) i el rei de la festa; el ball del pavo real (a vosaltres no us fa gracia pero si ho haguessiu vist riurieu).

Ara segurament estarem uns dies sense publicar res perque el tema internet estara un pel mes complicat que ara. Anem a la reserva de Chitwan i seguidament cap a Delhi, ciutat coneguda per la seva tranquilitat, bones comunicacions, aire pur...Es a dir, que fotrem el camp el mes rapid possible.

I aqui us presentem el nostre cambrer del restaurant mes ben parit i recomnable qualitat/preu dels trobats i provats al llarg del viatge. Hi hem passat mes de 10 apats, trancant l'estadistica d'un apat un restaurant. Carta senzilla, del tot comestible, no molt picant, servei molt rapid i eficient i cuina neta "como los xorros del oro". A destacar, chiken momo, chiken soup, egg chowmein i kurt (iogurt nepali color moc).

Per motius enterogastrics em toca passar el dia al llit (Roger) i el Pere es decideix a perdre's per la ciutat amb la llet d'anar a parar a una zona gompisticament important, habitada per tot tipus de micos: "nepalis, indis, giris i dels que salten d'un lloc a l'altre". Alla, mentres intentava llegir tranquilament, un indi tot simpatic es va intentar fer amic meu (Pere). Em va invitar a te i vam estar una llarga estona parlant. Em vaig tranquilitzar del tot quan em va confessar que tenia varies novies (amb l'oli que perden els indis mai se sap). I resulta que era ric del cagar. Com tampoc tenia massa cosa a fer em vaig deixar invitar a casa seva, semblava ben parit el nanu. Un cop alla em vaig adonar que la casa estava plena de "bussiness men". Tot i aixi hi regnava una calma que et feia trobar a gust. Vam dinar sense massa presses, despres d'una llarga conversa amb tots els individus i despres de l'ultim te, vaig decidir que era hora de marxar. El tio em va invitar a sopar a la nit, en una suposada festa que se celebrava a la mateixa casa: soparet al jardi amb diferents tipus de menjar indi, ple de metges nepalesos, noies i gent occidental. Pintava be. Vaig anar a comunicar-li al Roger que teniem plan aquella nit. Ens dutxem, ens modem amb les millors robes i amb una puntualitat inaudita en aquests paisos, ens venen a buscar amb taxi. Arribem a la caseta, situada a la zona diplomatica. La festa comencara mes tard suposem, perque no hi ha ni cristo mes que els quatre o cinc de la casa. Despres de les presentacions partinents i de les birres ofertades, ens tanquen en una habitacio on intentaran introduirnos al seu negoci, realment poc clar. Aquest era l'objectiu real de tanta simpatia. Resumint: el tio importa pedres precioses de tots els paisos productors. Aqui les manufacturen d'acord amb grans marques europees i despres les exporten a la resta del mon. Aqui entrem nosaltres gracies al nostra "visa tourist". Diuen que a ells el govern els cobra una taxa molt elevada per exportar i que els turistes en canvi poden fer-ho a petita escala amb menys recarrec. Ens propos4en que fem un viatge llampec d'anada i tornada el mateix dia a Barcelona (pagat), alla portar les joies als de l'empresa i cobrar els 700 euros cadascu que ens correspondrien. Ens menhgen el tarro amb l'assumpte durant mes d'una hora i nosaltres intentem tirar pilotes fora, mentres esparem el sopar (i la festa!). Resultat final: la festa no existeix, el sopar justet, les birres si que cauen i ells nerviosos per la nostra indesicio. I al final acceptem...no es broma. Ens escapem com podem dient que ja ho pensarem. Ens toca pero quedar l'endema al mati amb ells, on despres de quatre excuses aconseguim sortir del pas. Tota una experiencia, aqui no ets fiar de ningu.

Aprofitant els dies que ens sobraven, continuem amb el turisme urba. Vistitem Patan, poblacio enganxada a Kathmandu i segons diuen la mes antiga de la vall. Realment guarda l'encant de l'antic esplendor de la ciutat. Caminant s'aprecia que cada ofici s'agrupa en un carrer determinat: joies, escultors de la fusta, antiquaris... A destacar Patan durban square, on es concentren

ls majoria d'edificis i des d'on es tenen molt bones vistes a les muntanyes (quan no fot les pluges d'aquests dies).