NECESSITEM SUPORT MORAL URGENT EN FORMA DE COMENTARIS RAPIDS

(tot el que sigui per passar l'estona a l'aeroport)

Ja hem abondat l'India, no sense una infinitat d'imprevistos d'ultima hora, encara no del tot solucionats. Resumint-los una mica, haviem de volar de Calcuta a Bangkok a les 8am del 10 de juliol. Vam sortir de Khajuraho (a 29h en transport indi de Calcuta) el dia 9 al migdia, tenint-ho practicament tot lligat. Vam anar de Khajuraho a Varanasi (5h bus infernal i 12h de tren) i alla vam tramitar l'ultim obstacle que en principi quedava, un tren que semblava impossible fins a Calcuta. Anavem amb el temps just, pero haviem d'arribar a les 4am a Calcuta i el vol sortia a les 8am. Doncs va i el tren ve amb super retras i a les 8pm encara no haviem marxat de Varanasi. Hem arribat pels pels, mes justos impossible a Calcuta. Taxi inextremis fins a l'aeroport i vol fins a Bangladesh on ens trobem ara. Tot solucionat, no? Doncs tampoc. Al arribar ens diuen que l'avio no sortira fins l'endema (haviem d'esperar 4h) i que ens espavilem (sbla la peli aquella en la terminal o algu aixi del Hanks). Total que no sortirem fins a les 12 de la nit com a minim (12h retras) i per fer el trajecte de Calcuta a Bangkok (2,5h) necessitarem mes de 10h de vol: Calcuta-Bangladesh, Bangladesh-Singapur i Singapur-Bangkok, una odisea. A mes portem ja 3 nits sense tastar habitacio ni dutxa (2 nits en un tren i la d'avui).

AVANC: No sabem quan podrem actualitzar el blog, aixi que us avancem els proxims destins.
Comencarem pel Rajastan, terra de maharahas, rajputs, turbans, camels I plata.
I despres cap a Kajuraho, paradis del Kama sutra on tocara fer algunes compres. I d’alla possiblement ja cap a Tailandia.


I de Rishikesh altre cop cap a Delhi, ja que l’Ester torna cap a terres llucaneses on son festes majors (si hi sou a temps aprofiteu-ho). Hi anem amb un bus sleeper que causara l’ultima crisis d’ansietat a l’Ester, massa cuques!!! Despres d’un dia de compres a ple sol I sense haver dormit, farem la despedida: l’Ester ens invita a un restaurantet. El viatge continua manu-manu.

I de McLeod Ganj a Rishikesh. El cami que ens espera es esgotador. 5 hores de bus local: calor, gent pesada... i despres un tren que no arribava mai. Quan per fie ns pensem que l’hem trobat, hi pugem I un cop en marxa ens adonem que no es el nostre. Ens toca saltar en marxa amb la mala llet que l’Ester fent un mal gest es luxa l’espatlla. I entre llagrimes I crits de mala ostia, donant instruccions al Roger per posar l’espatlla al lloc, s’aconsegueix el repte abans de que arribi el tren. A partir d’ara l’Ester te dos camalics. Despres d’una nit al tren arribarem a Rishikesh, capital mundial del ioga, dels sadhus I meca de peregrinacio pels hinduistes, on ens donarem el luxe de fer-nos un bon massatge ayurvedic de 2 horetes.

Ens aixequem l'endema al mati i seguim fins a Manali sense massa incidents a part d'alguna esllavissada a la carretera que ens fara retrassar l'arribada. Un cop alla, guest house de torn i a fer de turistes entre els turistes, indis majoritariament. Es un turisme cutrillo, com molts dels indis: tot cristo fent-se fotos amb yacs i conills de peluix (i l'Ester).El dia seguent visitem un poblet proper i ens preparem per a la visita al Dalai Lama!!! Viatjarem tota la nit en un bus turistic on alguns ens sera impossible dormir per falta de reg sanguini a les cames. Arribem a les 5 de la matinada a McLeod Ganj on ens costa deu i ajuda trobar algun lloc on clapar. El que veurem durant els proxims dies es boira, pluja, nuvols...ja tenim els monzons. Ens trobem en terra tibetana dins de l'India, on els anims estan una mica caldejats per les turtures, genocidis i tota mena de repressions que reben els tibetans en mans dels xinesos. Visitem la seu del govern tibeta i assistim a una manifestacio de protesta amb videos i videoclips que expliquen tot el que passa. I anem de compres, aqui es el lloc per la compra de plata. I de McLeod Ganj a Rishikesh. El cami que ens espera es esgotador. 5 hores de bus local: calor, gent pesada... i despres un tren que no arribava mai.

I l'endema, vol de tornada cap a Delhi. Ens aixequem a les 5:15 del mati per arribar puntuals a la cita. Despres de passar 4 tocaments policials, ens esperem fins a les 9 del mati, quan el nostre vol sortia a les 7. El temps no ens permetra la sortida ni el mateix dia ni els dos seguents. L'Ester salta d'alegria, gemega de plaer perque s'estalviara el vol. Decidim que es tornin els calers del vol i agafar un 4x4 per fer la ruta que teniem prevista a l'inversa. De Leh a Manali; 20h per una de les mes atractives i diverses carreteres del continent, slatant el segon pas motoritzat mes alt del mon. La nit del trajecte dormim a una zona funesta, coneguda pels assassinats de turistes en mans dels traficants de marihuana, d'allo mes estimulant.

Un cop a Leh aconseguim un bon preu per compartir un 4x4 amb la familia Pinyos-Castor (bones dents) cap al llac. Els numeros del trajecte seran 8 hores de viatge bot rera bot i poc mes de dues horetes per dinar i veure la zona. Assolirem tambe el tercer pas mes alt del mon (mes de 5500m). Del llac tan sols vam veure una punteta, pero hi ha qui diu que fa 270km, 30km segons la policia i uns 150Km si fem la mitjana. Una part es troba dins d'India i 2/3 parts al Tibet.

Arribem a Leh fets caldo (l'Ester yoncarra per culpa de l'orfidal), on l'altura i els mals de panxa ens faran passar 4 dies a mig gas. Visitem la capital i els seus voltants (Alchi, Shey i Thiksey) amb els seus monestirs i gompes corresponents. Un cop farts de gompes ens dirigim cap a Nubra Valley, coneguda com la vall de les flors. Per arribar-hi vam assolir el pas motoritzat mes alt del mon (5702m) en un trajecte ple de corves, neus , estimbats, valls profundes, rierols i militars ... molts militars.

La "lonely" ens falla! Vall verda, a on? Gent amable, des de quan? Flors? ealment decepcionant. Les comunicacions cares i practicament inexistents. Dormim a Hunder, despres de fer mil voltes per aconseguir alguna cosa. Realment no trobem massa cosa per fer per aqui. Tan sols suquem els peus en un riuet mirant el "ganado" a les fabuloses sand dunes (aquestes si, fabuloses): petit desert amb muntanyes nevades de fons, rierol enmig i poblades per camells afganesos, rajastanis, pakistanesos (cadascu deia la seva). I a la tarda fem cap de nou a Diskit on trobem una pensio ideal: neta, bona gent i amb un menjador emmoquetat que ens anira perfecte per a fer classes de pilates, tot i que sera tan sols un curs de dos dies.

El dia seguent volem visitar un parell de pobles mes de la vall. Agafem un bus a primera hora que ens porta fins a Sumur, pensant-nos que alla trobarem algun bosc dels anunciats, pero res de res, continua tot erm. Ens queden pocs dies i decidim tornar a Leh per poder realitzar una visita al Pangtong lake. Abans d'arribar a Leh pero, haurem de tornar a Diskit i a la nostra pensio emmoquetada. El bus de tornada, l'unic possible, resulta que s'ha espatllat i despres de varies hores d'espera ens toca tornar a la part de darrera d'una "pick-up" apretxucats amb unes 20 persones mes.