Noticies fresques des de Nepal. Ja hem arribat i estem calentant motors per fer el trekking pels Anapurnes. No podem aportar cap foto per ara i estarem com a minim un parell de setmanes sense donar noticies, perque les comunicacions en aquesta zona escassejen. Tot i aixi quan puguem ja us compensarem amb unes bones fotos de tota aquesta zona que la veritat es que fa molt bona pinta.

I A VEURE SI US ANIMEU A FER ALGUN COMENTARI, QUE SOU SOSSUS DE COLLONS!!!

On finalment hem acabat posant-nos en serio a fer el blog ha estat d'on escrivim ara, Varanasi. Es una de les ciutats mes sagrades de l'India, on qui pot hi ve a morir per alliberar-se segons la tradicio hindu del cicle de les reencarnacions, assolint aixi el nirvana!!! Aqui n'hem vist de tots els colors: cadavers inflats a petar surant sobre el Ganges al costat de nanos banyant-se i bebent aigua del riu, crematoris on un pot veure explicitament la carn rostint-se,... pero realment es una ciutat molt mistica i que te el seu encant. Una de les coses que es ens ha sorpres es el fet d'aixecar-nos del llit a les 12 de la nit sentint una festassa impressionant pel carrer, vestir-nos, seguir la musica i descobrir que es tractava d'una festa ambulant, on un tractor portava un tot el material necessari: generador, altaveus, llums de tot tipus... Que nassos era aquella festassa? La nostra sorpresa arriba quan descobrim que es tracta d'un casament entre un home de prop de 30 anys i una nena que no passava dels 7. Els dos amb una cara de pomes agres impressionant i la resta ballant com a locos.
A la imatge de dalt tambe podeu veure caca de vaca que fant servir com a combustible.

De Allapuzza cap a Bangalore: 15 horetes de bus, pero en aquest cas forca pijet (i car de collons). I a Bangalore tot el dia a l'estacio de trens per lligar un bitllet a dos mesos vista. En comencem a aprendre. Aqui els tramits s'han de fer amb antelacio. I a la nit, vol indi cap a Calcuta i record de cuchitril per dormir. Calcuta un caos de ciutat on conflueixen tots els mitjans de transport: l'unic lloc amb rickshaws tibats per persones (en un intent de foto de dalt), bicirickshaws, motorickshaws, taxis, metro prou correcte, tramvia, ferry, aeroport,... Vam veure tambe la casa on va viure gran part de la seva vida Rabindranath Tagore (tambe en surt una foto).

I com que ens quedava a la vora, vam decidir anar a fer una ruta pels backwaters, de Kollam a Allapuzam; 90 km a ritme indi pels canals enmig dels manglars, cocters i de la musica ritual incessant que se sentia a banda i banda de la riba. I la barca q

ue es veu a la imatge... es la que ens hauria agradat agafar, pero per la nostra situacio economica vam anar amb un ferry que es va esconyar a meitat de trajecte.

I de relax cap a les millors platges de l'India a l'estat de Kerala, on vam viure realment be: menjar peixet!!!, vam somiar amb un massatge ayurvedic que finalment no ens vam poder permetre, vam correr sota les palmeres, contemplar l'art de la pesca rural, observar els rituals dels sadhus a l'alba,...

I seguim cap a Mysore. A destacar el palau del Maharaha de torn, on no ens van deixar fer fotos de l'interior i ens va pagar 10 vegades mes que els autoctons, tot i neteja'ls-hi igualment el palau amb els peus (el vam haver de recorrer tot descalssos). Ah, ens en descuidavem. Aqui tambe vam tenir una experiencia inoblidable; passar tot un mati per enviar un simple paquet cap a casa. Aqui tot demana el seu temps: trobar l'encarregat de correus que: aconsegueix una caixa reciclada, la munta, fa una funda de tela a mida per recobrir la caixa, la cus a consciencia, laca els extrems i et cobra un paston!!! I despres a fotre la cua per poder enviar el paquet. Tota una experiencia.
obar el tio que aconsegueix

I de Hampi cap a Bangalore. Ciutat capital tecnologica, pero on ens va costar deu i ajuda trobar un ordenador decent. L'unic positiu de la ciutat es que es un dels unics llocs de tota l'India on es pot prendre un cafe decent.

I de Hampi a Anantapur. Vam tenir la sort de compartir uns dies amb els voluntaris de la Fundacio Vicents Ferrer. Alla vam poder veure l'increible treballant que estan realitzant des fa molts anys aquesta entitat. Realment ha canviat la vida de milions d'intocables. Tambe vam poder contemplar els banys purificadors i com ploraven com a condemnats.

Hampi, ruines, ruines i mes ruines de les que valen la pena. Capital d'un antic Imperi del sud de la india, es una ciutat indispensable de visitar.

Un parentesi a Goa, on com a tot a l'India s'admet vaca com a animal de companyia. A part assistim al que diuen que es el mercat Hippie mes gran del mon.

Una de les coses mes dures del viatge, el transport

: surt quan vol i arriba quan pot!!!!

Tren en classe autoctona, bus infernal (16h hores en akest zulo que es veu), rickshaw (amb un record de 17 persones), avio intern, barco (2 estils: backwaters, palmeres,bon rollo...i al ganges...)taxi ambassador (el predilecte del Roger)

Ens reunim amb el Fermi i la seva tropa, els unics catalans que veurem en molt de temps i vistem amb ells les coves de Adjanta i Elhora, les dues patrimoni de la humanitat.

Des de el principi introduint-nos amb les tradicions indies, a la imatge el holy festival.
Vam fotre l'indio mes que els autoctons. Mira com vam deixar aquesta tropa.

Els primers dies per Mumbai varen ser de dificil adaptacio, una ciutat on 18 millons de persones conviuen de forma caoticament ordenada. El primer contacte amb la India es de MARXEM JA DE LES GRANS CIUTATS!!!!!!!!!!!!!

ENS N' ANEM A LA INDIA

Despres d'acabar els estudis i les feines pendents, d'aconseguir els permisos corresponents i obtenir els diners necessaris per "anar tirant", emprenem els nostre meditat viatge cap a l'India i el Nepal. Comenca (aviso per endevant que no tenim c trencada) l'inici d'una llarga aventura!



Seguint la tradicio de viatge llarg per any, i tenint cop a pok el sabor que em va deijar la volta de l'any passat per argentina. Aquest any tenia que anar a mes i qualsevol excusa es bona per no treballar un estiu...

Pere

Feia molt de temps que tenia pendent el fet d'empendre un viatge cap a un pais llunya, simplement per coneixer i aprendre a traves de noves cultures. I aquest pais havia de ser l'India. La idea es va anar transformant en una necessitat, pero mai trobava el moment oportu per dur-la a terme. Fins que vaig veure clar que la solucio era fixar una data a certa distancia i llencarme de cap. Aixi doncs em vaig donar cert temps per acabar els estudis, guanyar quatre calerons i apa som-hi! I per un cop en la vida d'aquest cagadubtes que soc jo, aixi ha sigut. Aqui em teniu de rodamon per aquest pais tan divers i impressionant.
Roger

• Planejant el viatge

Despres de varies sessions de birres a la teteria de Sabadell mes que improductives, arribem a la unica conclusio de recorrer varis paisos d' Asia amb desti final a l' India. Una ruta impressionant; agafar el transiberia, recorrer tota la antiga Unio Sovietica, atravessar Mongolia, Xina,... i acabar a l'India. Jo (Roger) la veritat es que volia anar a l'India i de mica en mica vaig aconseguir anar engatussant al Pere: que si els altres paisos eren molt cars, perillosos,... i tu, va funcionar!

I jo el pere m'ho vaig creure pero als trekkings del Nepal el fare suar sang dia a dia...

A final arribem a l'acord de recorrer tota l'India i el Nepal "de turistes motxileros" i a la vegada realitzar alguns trekkings. L'itinerari concret...sobre la marxa.

• Que ens fara falta per tan temps?

-D'entrada calers!!! Decidim que ens caldran uns 4000-5000 euros pels 6 mesos. Descontant bitllets d'avio, seguros viatge, vacunes, equipament del motxilero,..., se'ns en va una pasta!!! No podrem gastar mes de 10 euros diaris comptant-ho tot (dormir, transport, birres i apats).

-I que ens emportem? ROBA: pocs calcotets (ja els anirem girant) i menys mitjons (fot molta calor), alguna samarreta, uns pantalons de trekking, xancletes, sabates de muntanya, un banyador (aqui son molt requetats), algo d'abric per l'Everest i una capalina.

FARMACIOLASA: ocupa mitja motxilla i com el seguro medic esperem no utilitzarla.

PIJADETES UTILS: minisac, funda llencol, minitoballola "rapidosecado", camping gas, frontals, corda penjaroba, cameres de fotos i arsenal per enviarles, MP3, mobil indio i para de contar.

NECESSER: lo de sempre pero mes petit.