miércoles, 30 de julio de 2008






Despres de l'interminable viatge de tres dies per arribar a Bangkok passant per l'india, Bangladesh i Singapur com a escales arribem al mon civilitzat. Un aeroport que dona 1000 voltes al de Barcelona, multitud de terminals amb botigues de menjar i veure de tota mena, aparells de electronica a l'ordre del dia i sobretot miles de turistes de totes les nacionalitats. El canvi economic tambe es deixa notar i ens tocara rascar-nos la butxaca, pero els serveis que obtenim a canvi valen la pena.


Tot i el cansament del primer moment, trobem una pensio ben centrica que s'adapta a les nostres posiblitats. Despres d'un descans necesari vivim la ciutat i mengem pel carrer, on a diferencia de l'India tot fa mal de cor. Com que anem malament de pressupost, comencem a provar la gastronomia local, on els insectes son la opcio mes barata. Tot fent unes chang (la cervesa tailandesa) vivim tambe uns concertillos d'alt nivell pel carrer. Ens sorpren enormement la netedat del pais, sobretot comparant-ho amb la resta del viatge.
L'endema comenca la vistita mes cultural. Ens perdem per la ciutat i acabem al museu nacional, que val forca la pena tot i ser interminable. Agafem un tuk-tuk per un preu irrisori que ens proposa fer un tour per la zona. Descobrim que no nomes a la India les estafes estan al ordre del dia: despres de portar-nos a veure el buda dret, assentat i estirat, anem a parar a l'oficina de turisme governamental (on realment ens volien fer caure) La intencio es anar a unes illes al sud del pais. Ens diuen que es indispensable fer reserva i els preus mes baixos que ens ofereioxen superen amb escreix lo raonable (80 euros diaris, quan passan de reserves n'acabarem pagan 6!)
El tuk-tuk cobrava comisio per la venta, aixi que al passar del tema ens deixa tirats sense avis previ en el proxim desti, el buda mes gran de asia. Mes tard ens trobarem amb els primers catalans a tailandia, tot visitant el watprakrew, el temple mes famos de Bangkok. En un acte protocolari coneixarem la reina, que no ens invita ni en un cafe.
Lliguem un bitllet per marxa cap a Koh tao (l'illa mes tranquil.la del sud), la mateixa tarda. Hi anirem amb un bus luxos pero lent i amb esperes gairebe com els indis. Arribarem despres d'una altra nit en blanc a l'illa.

1 comentario:

Unknown dijo...

perque et menges un grill?

mel