Marxem de Jaisalmer cap a Pushkar, on arribem a les 3am i ens espera el tio de la guest mig emparaulada. Sense trobar lloc per esmorzar un tio se'ns emporta a menjar a casa seva, on ens prepara la tipica truita amb te. Tot i l'innegable encant del poble que rodeja el llac sagrat i que conte l'unic temple de Brahma de tota l'India, podriem dir que ens decepciona. Els misticisme ha desaparegut i tot s'ha transformat amb negoci, el bon karma es pot pagar amb VISA. Es la nostra ultima compra a l'India i el que mes ens fot es que en aquest poble, no es pot regatejar! Ens firem amb una mica mes de plateria i una manta hippie rajastani, regal pel sant del Pere.
domingo, 13 de julio de 2008
Arribem a Jaisalmer on teniem pensat anar a un altre haveli (antic palau de comerciant), pero arribem a les 5h sense dormir, amb la guardia baixa i ens deixem enredar pel que despres sabrem que un gran fill de p. Per comencar ens entafora a un zulo que se suposa que es la suite amb A/C (Antro Calent mes, que aire acondicionat) i TV. Realment res del que deia. A mes ens acaba venent un safari pel desert que despres de molt regatejar sembla que es una bona opcio, si no fos que tampoc cumpleix l'itinerari. Fins aquestes alcades no haviem conegut cap catala i de cop i volta: una enginyera happy del Penedes (Maria), una viguetana d'uns 60 anys i l'amo de la festa, l'Eduard, que ens amanitza la nit amb les seves histories d'aventures sexuals arreu del mon. Seria per fer-ne un llibre.
Agafem un bus cap a Jodhpur i vivim les primeres pluges monzoniques, amb olor a cabra (la tenim sota els peus ben cagada) , rajastanis entorbantats cridant i unes goteres de cal ample. La a nit a Jodhpur la farem en un haveli zulo i la segona en un hotelas de lujo (com que es sant Pere i tenim supencio...) L'hotel es l'Ashit Bhawam, un antic palau on tenim tot tipus de luxes: piscina, jardinets, gimnas, bon restaurant ... i mojitos!!! El dia seguent visitem el mes destacat de Jodhpur: el fort, el palau de marbre (prop del fort), el city palace (espectacular pero molt modern, 1950) i despres anem al mercat central, om dinarem per menys d'1 euro quan haviem sopat per mes de 40. A mitja tarda de cop i volta es desencadena una tempesta de sorra i ens veiem obligats a refugiar-nos en un cine a veure Hulk en hindi (sobren comentaris).
El dia seguent marxem cap a Ranakpur, on es troba un dels temples jainistes per excel.lencia. Quedem fascinats tan de l'exterior com de l'interior, un espai enorme ocupat per mes de 1500 columnes diferentment esculpides. A mes no fan pagar ni un duro per l'entrada! jainista: religio extremista a cami entre el budisme i l'hinduisme que presenta un respecte absolutament incomprensible per la vida: son vegetarians estrictes, porten mascara per no ingerir essers vius i escombren el terra abans de trepitjar-lo per no xafar bitxos.
Marxem cap a Udaipur i agafem la primera guest house que trobem, amb la mala llet de que a les 7 del mati, quan ja fa estona que hi som, comencen les obres. Visitem el city Palace i acabem fins als topes de museus. Tambe ens passem per un poblet a les afores on representen pel turista (una mica prefabricat) les diferents tribus del Rajastan i estats circumdants. Intentem anar a veure l'increible lake palace caminant pel llac que es troba sec, fins que els botones ens barren el pas. Aqui es on es va rodar la peli Octopussy del James Bond. D'hotel pijo a hotel pijo. Ens deixem caure al mes car de la ciutat on tan sols podem veure els exteriors que son dignes de pel.licula.
De Jaipur anem a Bundi, un poble tan tranquil com petit amb l'atractiu turistic d'un palau i un fort conquistat pels micos. Aqui farem amistat amb la familia que porta la guest house (honesta, de veritat!). La filla, de nom Pinky, despres de conversar una estona ens explica la realitat social de l'India rural (matrimoni arreglat, impossibilitat de viatjar a l'estranger sense permis del pare o del futur marit...). Es l'india mes ben parida que coneixerem en tot el viatge. Aprofitant la recent amistat els ensenyarem a fer una truita de patates de foto. En aquesta localitat observem un canvi d'aires en el tracte de la gent, ja que tan sols et saluden per simpatia, sense voler res a canvi.
viernes, 11 de julio de 2008
Anem de cul! Hem de lligar el viatge a Jaipur per marxar el mateix dia i alhora recuperar els calers del vol que ens van cancel.lar (Leh-Delhi). La liem amb els de makemytrip, la companyia amb la que vam contractar el vol. A la nit arribem a Jaipur on tan sols tenim temps de fer una bacaineta.
L'endema comencem la visita: recorregut pels diferents basars i edificis mes representatius de la ciutat. Comencem pel palau dels vents, un palau amb centenars de finestres des d'on les dones del maharaha contemplaven la ciutat sense ser vistes. Despres el Janthar Manthar, l'observatori astronomic i astrologic del mateix maharaha, on el misticisme i la ciencia van de la ma. Amb el Raju, un bicirickshaw molt ben parit, visitem el lake palace i ens engatussa per entrar a una factoria on acabarem gastant el pressupost d'un mes!!!
L'endema visitem el palau del maharaha de Jaipur i agafem un bus cap a Amber, conegut per l'espectacular fort. Retornem a Jaipur i anem de basars on ens passara una de les nostres histories estranyes:
"lalalalala" (tots 2 passejant pel basar) ens atura un indio que pensa que parlem castella i ens explica la seva historia d'amor amb la Carmen de Madri. Total que el tio ens fa escriure una carta d'allo mes enganxosa per tal de reconquistar la madrilenya. Possiblement tot era un muntatge perque amb l'excusa de que ens vol donar un regal com a agraiment ens toca anar a una joireria on com sempre ens volen acabar engatussant alguna cosa. Es una canco que ja ens coneixem massa.
"lalalalala" (tots 2 passejant pel basar) ens atura un indio que pensa que parlem castella i ens explica la seva historia d'amor amb la Carmen de Madri. Total que el tio ens fa escriure una carta d'allo mes enganxosa per tal de reconquistar la madrilenya. Possiblement tot era un muntatge perque amb l'excusa de que ens vol donar un regal com a agraiment ens toca anar a una joireria on com sempre ens volen acabar engatussant alguna cosa. Es una canco que ja ens coneixem massa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)