L'Índia; tot un món

2008-08-04T04:22:00.000-07:00

El dia seguent ens aixequem ben d'hora i anem a Ayuthaya, on farem un visita llampec ben apalancats en un tuk-tuk. En poc mes d'una hora visitarem el mes interessant. A que no dirieu que? Uns quants temples! I amb aixo ja ficariem

el punt i final al tema temples.

Tot esperant per agafar el tren cap a Bangkok, el Roger es veu obligat a contestar una entrevist a dues noies ben simpatiques sobre la seva opinio del turisme a Tailandia. Sens dubte quedaran impressionades pel nivell d'angles i de cultura tailandesa!

Arribem a Bangkok i tot i l'increment de turistes aconseguim lloc a la mateixa pensio de 3 setmanes enrera sense problemes. L'endema anem al weekend market, on ens resulta impossible no perdre'ns amb certa facilitat. Marees de compradors compulsius onejant invadeixen el mercat (ras i clar; hi ha un collo de gent!). Aqui ens firem fins a tornar-nos pobres. Hi ha gairebe de tot.

A la nit teniem la ferma intencio de trobar un bon lloc per a sopar , pero lamentablement sera impossible; som una mica gafes i el restaurant esta tancat. Es fa tard i anem al primer lloc que trobem.

Ben sopat fem la despedida alcoholica: ultimes Shinga, Chang, Leo (cerveses tailandeses), mojitos... Xao Tailandia!

Ara ens trobem a 5 hores del despegue, fent l'ultima cronica des del bar mes curios dels visitats. Una mescla d'estil dels 60s, mes estil miliar, musica chillout, bancs de fusters i maquines de cosir dins la decoracio ... i el mes destacat: un cafe dels de veritat (molt dificil en aquest pais).

Recordarem aquest moment molt de temps. A 10000 km de casa veiem com s'acaben les vacanes mes llargues de la nostra vida a l'estranger.

Si Turkish airlines no ens falla, farem l'ultima cronica ja des de terres catalanes.

2008-08-04T03:59:00.000-07:00

L'endema del mercat del diumenge toca visitar els temples de la ciutat i n'hi ha una multitud, la majoria de certa antiguitat. Pero com entendreu ja n'estem una mica fis als ... de temples. Tot d'una, apareixen com sortits del no res (mirar foto) una parella de manresans: la Laura i el David. Des despres descobrirem que ja son marit i muller i estan celebrant les sea lluna de mel, un pel alternatia, per aquests paratges. Amb ells desfrutarem d'un parell de dies de festa, billars, un tour un pel estafilla cap a la muntanya mes alta de Tailandia, un combat de Muai-Tai (l'esport nacional) i d'un regitzell de comentaris tecnics sortits dels documentals i de la lonely del David, tot un instruit en Tailanda. Ens despedim calorosament i quedem en veure'ns a l'escampada, si els queden piles, ja que arriben del viatge el mateix dia.

Dinem en un italia de puta mare per gairebe res (que dura sera la tornada!) i ens dirigim a Sukhothai on disfrutarem de la magnifica i recomanable guest house "Athome", un osasis de tranquilitat i benestar. La ciutat es l'antiga capital de Siam i la part antiga, situada en un entorn molt bucolic, presenta multitud de temples que son interessants de visitar tot desplacant-se amb bicicleta.

2008-07-30T22:26:00.001-07:00

Agafem un bungalow perdut de la ma de deu en una caleta de l'illa on es respira una tranquil.litat absoluta. Ens toca llogar un parell d'escuters pel desplacament: aqui no demanen ni carnet, ni que portis casc, ni res de res. Pagar i punto! Tenim la mala sort que el cami es una mica abrupte i que les motos no donen la talla. Els proxims dos dies visitem l'illa de "cavo a rabo" i ens dediquem a bussejar i disfrutar de l'increible fons mari. Veiem barracudes de varis metres, barreres d'esculls coralins i nadem rodejats de bancs de peixos de tots els colors. El primer dia acabem sucarrats; masses hores al sol. Alhora anem preparant el cos per a la full moon party, amb les nostres cervesetes i mojitos a primera linia de ma.

Fem un amic italia; tot un fenomen. De nom Igor Crescimone ( samarreta verda a la foto)... es un animal de nit. Ha passat 11 mesos a Australia i ara disfruta de l'ultim mes de vacances abans de tornar al nord d'Italia. El convencem perque ens acompanyi a la full moon,una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina (Koh Pangang) i que reuneix a miles de persones. Un cop a l'illa ens es imposible trobar lloc per dormir. Nomes podem aconseguir allotjament per la nit anterior a la festa i que ens guardin les maletes la nit seguent.

La nit del primer dia ja es respira ambient de festa. Coneixem colombiants, mandrils (madrilenyos) i moltisims guiris. Dormim fins que l'esquena es queixa. Fem un esmorzar-dinar i passem bona part de la tarda aprenent angles a traves de les series americanes.

A punt de fer-se de nit anem a fer una volta per la platja on ens retrobem amb una catalanes que haviem conegut ja a Koh Tao. Anem a sopar tot junts, sens dubte el sopar mes ben parit del viatge. A mesura que s'anima la festa es va apuntat mes gent al grup a traves del joc del assassi: 3 asutralians, 2 italians, 3 catalanes, 2 belgues i nosaltres. Acabarem tots junts de festa a la platja. De la festa que comentar: increible. Tot i la pluja intensa que va caure durant hores tot va continua com si res. Fins i tot nosaltres, tot i ballar com el cul no vam parar quiets. I algun afortunat tambe aprofitava el mar per alguna cosa mes que un bany. Una de les milors festes de la nostra vida. Finalment l'unic que es podia veure de bon de mati era una escampada de gent tirada per tota la platja. Era el moment d'anar a fer un bon esmorzar. Ben esmorzat ens vam espabilar per recuperar les motxiles i ens vam despedir (Pere i Roger) per uns quans dies.

El Pere cap a Koh Tao a fer un curs de Apnea i el Roger de visita a Koh Samui ( una altra illa) .

(Pere) A destaca del curs l'increible equip tecnic, amb un personal excampio a nivell mundial: un parell de vascos i una argentina mooooolt ben parida! Amb tan sols tres dies de curset arribem als 20m de profunditat i als 3 minuts de apnea estatica. A Koh Tao aquests dies es respiraven aires de festa i aprofitant la convivencia amb l'italia no ens vam estar de res. Malauradament vaig marxa de l'illa pel canvi de estacio, comencar el monzo.

(Roger) Seran una dies de descans, arribo destrossat despres de la festa i hiverno en la primera pensio assequible que trobo a la platja de Chaweng la zona mes turistica, d'on em tocara escapar cada dia. L'illa es mes gran que les anteriors i presenta un ampli ventall de activitats per fer. Llogo una moto per recorre-la sense problemes. A destacar: les platges paradisieques, les zones muntanyoses plenes de cocoteros i rius i cascades increibles, els diferents temples, el zoo de papallones, l'espectacle de tigres i ocells i la visita al poble musulma, on al entrar en una mesquita em confonen amb musulma practicant (que m'estara passant!!!) ,...En resum, una illa interesant per visitar.

Ens retrovem a Puket despres d'un temps necesari (millor; indispensable) de descans de la parella de viajeros. El Pere arriba despres de 20h de trajecte sense descans, pero despres de la dutxa toca visita per la ciutat. Ciutat massa turistica pero digna de veure-la de passada. El temps ja no acompanya i decidim marxa l'endema cap al nord. La fauna de Puket es cansina: tots son putes i ladyboys. Coneixem la primera tailandesa, la Leila, tot un personatge fora de la norma en aquesta ciutat: simpatica i ben parida. Ens invita a una birra i ens explica la seva vida.

L'endema viatgem tot el dia direccio Chiang Mai, 24h seguides de bus: 12h fins a Bangkok on arribem a les 5:30 del mati, 1horeta de bus local fins a la seguent estacio i 12h mes fins a Chiang Mai. On hi anem a parar l'increible mercat del diumenge. una festa que se celebra el dia de lluna plena a l'illa veina i que reuneix a miles de persones.

2008-07-30T21:44:00.000-07:00

Despres de l'interminable viatge de tres dies per arribar a Bangkok passant per l'india, Bangladesh i Singapur com a escales arribem al mon civilitzat. Un aeroport que dona 1000 voltes al de Barcelona, multitud de terminals amb botigues de menjar i veure de tota mena, aparells de electronica a l'ordre del dia i sobretot miles de turistes de totes les nacionalitats. El canvi economic tambe es deixa notar i ens tocara rascar-nos la butxaca, pero els serveis que obtenim a canvi valen la pena.

Tot i el cansament del primer moment, trobem una pensio ben centrica que s'adapta a les nostres posiblitats. Despres d'un descans necesari vivim la ciutat i mengem pel carrer, on a diferencia de l'India tot fa mal de cor. Com que anem malament de pressupost, comencem a provar la gastronomia local, on els insectes son la opcio mes barata. Tot fent unes chang (la cervesa tailandesa) vivim tambe uns concertillos d'alt nivell pel carrer. Ens sorpren enormement la netedat del pais, sobretot comparant-ho amb la resta del viatge.

L'endema comenca la vistita mes cultural. Ens perdem per la ciutat i acabem al museu nacional, que val forca la pena tot i ser interminable. Agafem un tuk-tuk per un preu irrisori que ens proposa fer un tour per la zona. Descobrim que no nomes a la India les estafes estan al ordre del dia: despres de portar-nos a veure el buda dret, assentat i estirat, anem a parar a l'oficina de turisme governamental (on realment ens volien fer caure) La intencio es anar a unes illes al sud del pais. Ens diuen que es indispensable fer reserva i els preus mes baixos que ens ofereioxen superen amb escreix lo raonable (80 euros diaris, quan passan de reserves n'acabarem pagan 6!)

El tuk-tuk cobrava comisio per la venta, aixi que al passar del tema ens deixa tirats sense avis previ en el proxim desti, el buda mes gran de asia. Mes tard ens trobarem amb els primers catalans a tailandia, tot visitant el watprakrew, el temple mes famos de Bangkok. En un acte protocolari coneixarem la reina, que no ens invita ni en un cafe.

Lliguem un bitllet per marxa cap a Koh tao (l'illa mes tranquil.la del sud), la mateixa tarda. Hi anirem amb un bus luxos pero lent i amb esperes gairebe com els indis. Arribarem despres d'una altra nit en blanc a l'illa.

2008-07-13T05:54:00.000-07:00

Ja som a Tailandia! Lonely en ma, ultims calers a la butxaca i molt per veure amb poc temps. El canvi de pais ens ha otorgat energies renovades. Aixo ja no es el tercer mon. Com a minim Bangkok es una capital de nassos. Hem vist mes turistes en un dia que en tot el que portavem de viatge. Recomenem la visita.

Continuara...

2008-07-13T05:46:00.001-07:00

Toca canviar de pais, pero ens espera un llarg trajecte. Khajuraho esta perdut de la ma de deu (tot i que pels interessats, aquest any acabara comunicat amb Delhi per tren). Pero per ara ens toca agafar un cop mes el temible bus fins a Jhansi i d'alla tren cap a Benares, un total de 18h. Un cop a Benares, la feina mes dificil: trobar un mitja de transport per arribar a Calcuta abans no despegui l'avio. Tenim menys de 24h i estem a l'India. Aconseguim un bitllet inextremis. A 20km de Benares podem agafar un "superfast" fins a Calcuta. Pero com no apareix un inconvenient: 3 hores i mitja de retras, que ens donaven pel c. els calculs d'arribar a l'hora. Viatgem amb l'ai al cor perque fins l'endema no sabrem si ho aconseguirem. Passades les 6am ens presentem a l'estacio on sense regatejar agafem el primer taxi. Un paio lent de nassos, conduia com una abuela! Arribem clavats i despres dels infinits i cansins tramits, marxem de l'India amb un somriure als llavis cap a Dhaka (Bangladesh) la primera escala fins a Bangkok. Alla ens arribara la pitjor noticia: l'avio acumula un retras considerable. Un retras de collons: 14h en la terminal i sense un duro. A mes, descobrim que encara hem de fer una altra escala a Singapur aquest cop, es a dir que per fer un trajecte d'unes 2,5h, en tardarem si tot va be 24.
Hem arribat a Bangkok : 3 dies de viatge sense parar des de Khajuraho. Estem morts.

FOTOS: Estacio de Jhansis-sopem amb rates. Ultim menu a l'India en el tren desti Calcuta

Taxi inextremis desti a l'aeroport de Calcuta. Espera a l'aeroport de Dhaka (Bangladesh.

2008-07-13T05:41:00.001-07:00

De Pushkar a Agra, la nostra segona nit consecutiva amb bus sleeper i estem fets caldo. Agra nomes com a ciutat de pas per anar a Khajuraho, sense temps pel Taj. Sense perdre un minut aconseguim bitllet de tren cap a Jhansi, on es temps de casaments i ens costara poder dormir en silenci. Increiblement tenim la sort de veure la final Nadal-Federer, pero no el final, que es posposa per la pluja. Ens pensavem que estavem curats d'espnats amb tema de busos, pero no. Una vegada mes ens sorprenem: 5h de peu com a sardines amb una calor sufocant. Coneixem un grup de francesos amb una franceseta que enamora el Pere. Si mes no durant una estona. Aquest cop farem cap a una pensio habitada per tot tipus de cuques de tamanys variats (zoolegs interessats, tenim l'adreca!). Khajuraho es un poble que realment val la pena i mes en epoca poc turistica. Verd i aigua a destajo, aixi com la tranquilitat que es respira quan no tens cap venedor a la vora. Lloguem unes bicis i recorrem amb un nano que ens fa de guia els temples mes distants. Es un dels millors moments del viatge, rotllo verano azul. Dels temples destaquem la seva espectacularitat, sobretot amb el tamany dels pits, postures impossibles, exces d'amistat amb els animals... Tot plegat ens encanta, pero ja estem saturats de temples.

2008-07-13T05:35:00.000-07:00

Marxem de Jaisalmer cap a Pushkar, on arribem a les 3am i ens espera el tio de la guest mig emparaulada. Sense trobar lloc per esmorzar un tio se'ns emporta a menjar a casa seva, on ens prepara la tipica truita amb te. Tot i l'innegable encant del poble que rodeja el llac sagrat i que conte l'unic temple de Brahma de tota l'India, podriem dir que ens decepciona. Els misticisme ha desaparegut i tot s'ha transformat amb negoci, el bon karma es pot pagar amb VISA. Es la nostra ultima compra a l'India i el que mes ens fot es que en aquest poble, no es pot regatejar! Ens firem amb una mica mes de plateria i una manta hippie rajastani, regal pel sant del Pere.

2008-07-13T05:30:00.001-07:00

Arribem a Jaisalmer on teniem pensat anar a un altre haveli (antic palau de comerciant), pero arribem a les 5h sense dormir, amb la guardia baixa i ens deixem enredar pel que despres sabrem que un gran fill de p. Per comencar ens entafora a un zulo que se suposa que es la suite amb A/C (Antro Calent mes, que aire acondicionat) i TV. Realment res del que deia. A mes ens acaba venent un safari pel desert que despres de molt regatejar sembla que es una bona opcio, si no fos que tampoc cumpleix l'itinerari. Fins aquestes alcades no haviem conegut cap catala i de cop i volta: una enginyera happy del Penedes (Maria), una viguetana d'uns 60 anys i l'amo de la festa, l'Eduard, que ens amanitza la nit amb les seves histories d'aventures sexuals arreu del mon. Seria per fer-ne un llibre.

2008-07-13T05:22:00.000-07:00

Agafem un bus cap a Jodhpur i vivim les primeres pluges monzoniques, amb olor a cabra (la tenim sota els peus ben cagada) , rajastanis entorbantats cridant i unes goteres de cal ample. La a nit a Jodhpur la farem en un haveli zulo i la segona en un hotelas de lujo (com que es sant Pere i tenim supencio...) L'hotel es l'Ashit Bhawam, un antic palau on tenim tot tipus de luxes: piscina, jardinets, gimnas, bon restaurant ... i mojitos!!! El dia seguent visitem el mes destacat de Jodhpur: el fort, el palau de marbre (prop del fort), el city palace (espectacular pero molt modern, 1950) i despres anem al mercat central, om dinarem per menys d'1 euro quan haviem sopat per mes de 40. A mitja tarda de cop i volta es desencadena una tempesta de sorra i ens veiem obligats a refugiar-nos en un cine a veure Hulk en hindi (sobren comentaris).

2008-07-13T05:18:00.000-07:00

El dia seguent marxem cap a Ranakpur, on es troba un dels temples jainistes per excel.lencia. Quedem fascinats tan de l'exterior com de l'interior, un espai enorme ocupat per mes de 1500 columnes diferentment esculpides. A mes no fan pagar ni un duro per l'entrada! jainista: religio extremista a cami entre el budisme i l'hinduisme que presenta un respecte absolutament incomprensible per la vida: son vegetarians estrictes, porten mascara per no ingerir essers vius i escombren el terra abans de trepitjar-lo per no xafar bitxos.

2008-07-13T05:13:00.001-07:00

Marxem cap a Udaipur i agafem la primera guest house que trobem, amb la mala llet de que a les 7 del mati, quan ja fa estona que hi som, comencen les obres. Visitem el city Palace i acabem fins als topes de museus. Tambe ens passem per un poblet a les afores on representen pel turista (una mica prefabricat) les diferents tribus del Rajastan i estats circumdants. Intentem anar a veure l'increible lake palace caminant pel llac que es troba sec, fins que els botones ens barren el pas. Aqui es on es va rodar la peli Octopussy del James Bond. D'hotel pijo a hotel pijo. Ens deixem caure al mes car de la ciutat on tan sols podem veure els exteriors que son dignes de pel.licula.

2008-07-13T05:05:00.001-07:00

De Jaipur anem a Bundi, un poble tan tranquil com petit amb l'atractiu turistic d'un palau i un fort conquistat pels micos. Aqui farem amistat amb la familia que porta la guest house (honesta, de veritat!). La filla, de nom Pinky, despres de conversar una estona ens explica la realitat social de l'India rural (matrimoni arreglat, impossibilitat de viatjar a l'estranger sense permis del pare o del futur marit...). Es l'india mes ben parida que coneixerem en tot el viatge. Aprofitant la recent amistat els ensenyarem a fer una truita de patates de foto. En aquesta localitat observem un canvi d'aires en el tracte de la gent, ja que tan sols et saluden per simpatia, sense voler res a canvi.

2008-07-11T07:27:00.000-07:00

Anem de cul! Hem de lligar el viatge a Jaipur per marxar el mateix dia i alhora recuperar els calers del vol que ens van cancel.lar (Leh-Delhi). La liem amb els de makemytrip, la companyia amb la que vam contractar el vol. A la nit arribem a Jaipur on tan sols tenim temps de fer una bacaineta.

L'endema comencem la visita: recorregut pels diferents basars i edificis mes representatius de la ciutat. Comencem pel palau dels vents, un palau amb centenars de finestres des d'on les dones del maharaha contemplaven la ciutat sense ser vistes. Despres el Janthar Manthar, l'observatori astronomic i astrologic del mateix maharaha, on el misticisme i la ciencia van de la ma. Amb el Raju, un bicirickshaw molt ben parit, visitem el lake palace i ens engatussa per entrar a una factoria on acabarem gastant el pressupost d'un mes!!!

L'endema visitem el palau del maharaha de Jaipur i agafem un bus cap a Amber, conegut per l'espectacular fort. Retornem a Jaipur i anem de basars on ens passara una de les nostres histories estranyes:
"lalalalala" (tots 2 passejant pel basar) ens atura un indio que pensa que parlem castella i ens explica la seva historia d'amor amb la Carmen de Madri. Total que el tio ens fa escriure una carta d'allo mes enganxosa per tal de reconquistar la madrilenya. Possiblement tot era un muntatge perque amb l'excusa de que ens vol donar un regal com a agraiment ens toca anar a una joireria on com sempre ens volen acabar engatussant alguna cosa. Es una canco que ja ens coneixem massa.

2008-07-10T22:24:00.000-07:00

NECESSITEM SUPORT MORAL URGENT EN FORMA DE COMENTARIS RAPIDS

(tot el que sigui per passar l'estona a l'aeroport)

Ja hem abondat l'India, no sense una infinitat d'imprevistos d'ultima hora, encara no del tot solucionats. Resumint-los una mica, haviem de volar de Calcuta a Bangkok a les 8am del 10 de juliol. Vam sortir de Khajuraho (a 29h en transport indi de Calcuta) el dia 9 al migdia, tenint-ho practicament tot lligat. Vam anar de Khajuraho a Varanasi (5h bus infernal i 12h de tren) i alla vam tramitar l'ultim obstacle que en principi quedava, un tren que semblava impossible fins a Calcuta. Anavem amb el temps just, pero haviem d'arribar a les 4am a Calcuta i el vol sortia a les 8am. Doncs va i el tren ve amb super retras i a les 8pm encara no haviem marxat de Varanasi. Hem arribat pels pels, mes justos impossible a Calcuta. Taxi inextremis fins a l'aeroport i vol fins a Bangladesh on ens trobem ara. Tot solucionat, no? Doncs tampoc. Al arribar ens diuen que l'avio no sortira fins l'endema (haviem d'esperar 4h) i que ens espavilem (sbla la peli aquella en la terminal o algu aixi del Hanks). Total que no sortirem fins a les 12 de la nit com a minim (12h retras) i per fer el trajecte de Calcuta a Bangkok (2,5h) necessitarem mes de 10h de vol: Calcuta-Bangladesh, Bangladesh-Singapur i Singapur-Bangkok, una odisea. A mes portem ja 3 nits sense tastar habitacio ni dutxa (2 nits en un tren i la d'avui).

2008-06-21T00:33:00.001-07:00

AVANC: No sabem quan podrem actualitzar el blog, aixi que us avancem els proxims destins.
Comencarem pel Rajastan, terra de maharahas, rajputs, turbans, camels I plata.
I despres cap a Kajuraho, paradis del Kama sutra on tocara fer algunes compres. I d’alla possiblement ja cap a Tailandia.

I de Rishikesh altre cop cap a Delhi, ja que l’Ester torna cap a terres llucaneses on son festes majors (si hi sou a temps aprofiteu-ho). Hi anem amb un bus sleeper que causara l’ultima crisis d’ansietat a l’Ester, massa cuques!!! Despres d’un dia de compres a ple sol I sense haver dormit, farem la despedida: l’Ester ens invita a un restaurantet. El viatge continua manu-manu.

2008-06-21T00:23:00.001-07:00

I de McLeod Ganj a Rishikesh. El cami que ens espera es esgotador. 5 hores de bus local: calor, gent pesada... i despres un tren que no arribava mai. Quan per fie ns pensem que l’hem trobat, hi pugem I un cop en marxa ens adonem que no es el nostre. Ens toca saltar en marxa amb la mala llet que l’Ester fent un mal gest es luxa l’espatlla. I entre llagrimes I crits de mala ostia, donant instruccions al Roger per posar l’espatlla al lloc, s’aconsegueix el repte abans de que arribi el tren. A partir d’ara l’Ester te dos camalics. Despres d’una nit al tren arribarem a Rishikesh, capital mundial del ioga, dels sadhus I meca de peregrinacio pels hinduistes, on ens donarem el luxe de fer-nos un bon massatge ayurvedic de 2 horetes.

2008-06-21T00:13:00.000-07:00

Ens aixequem l'endema al mati i seguim fins a Manali sense massa incidents a part d'alguna esllavissada a la carretera que ens fara retrassar l'arribada. Un cop alla, guest house de torn i a fer de turistes entre els turistes, indis majoritariament. Es un turisme cutrillo, com molts dels indis: tot cristo fent-se fotos amb yacs i conills de peluix (i l'Ester).El dia seguent visitem un poblet proper i ens preparem per a la visita al Dalai Lama!!! Viatjarem tota la nit en un bus turistic on alguns ens sera impossible dormir per falta de reg sanguini a les cames. Arribem a les 5 de la matinada a McLeod Ganj on ens costa deu i ajuda trobar algun lloc on clapar. El que veurem durant els proxims dies es boira, pluja, nuvols...ja tenim els monzons. Ens trobem en terra tibetana dins de l'India, on els anims estan una mica caldejats per les turtures, genocidis i tota mena de repressions que reben els tibetans en mans dels xinesos. Visitem la seu del govern tibeta i assistim a una manifestacio de protesta amb videos i videoclips que expliquen tot el que passa. I anem de compres, aqui es el lloc per la compra de plata. I de McLeod Ganj a Rishikesh. El cami que ens espera es esgotador. 5 hores de bus local: calor, gent pesada... i despres un tren que no arribava mai.

2008-06-20T23:43:00.001-07:00

I l'endema, vol de tornada cap a Delhi. Ens aixequem a les 5:15 del mati per arribar puntuals a la cita. Despres de passar 4 tocaments policials, ens esperem fins a les 9 del mati, quan el nostre vol sortia a les 7. El temps no ens permetra la sortida ni el mateix dia ni els dos seguents. L'Ester salta d'alegria, gemega de plaer perque s'estalviara el vol. Decidim que es tornin els calers del vol i agafar un 4x4 per fer la ruta que teniem prevista a l'inversa. De Leh a Manali; 20h per una de les mes atractives i diverses carreteres del continent, slatant el segon pas motoritzat mes alt del mon. La nit del trajecte dormim a una zona funesta, coneguda pels assassinats de turistes en mans dels traficants de marihuana, d'allo mes estimulant.

2008-06-20T23:30:00.000-07:00

Un cop a Leh aconseguim un bon preu per compartir un 4x4 amb la familia Pinyos-Castor (bones dents) cap al llac. Els numeros del trajecte seran 8 hores de viatge bot rera bot i poc mes de dues horetes per dinar i veure la zona. Assolirem tambe el tercer pas mes alt del mon (mes de 5500m). Del llac tan sols vam veure una punteta, pero hi ha qui diu que fa 270km, 30km segons la policia i uns 150Km si fem la mitjana. Una part es troba dins d'India i 2/3 parts al Tibet.

2008-06-20T22:56:00.001-07:00

Arribem a Leh fets caldo (l'Ester yoncarra per culpa de l'orfidal), on l'altura i els mals de panxa ens faran passar 4 dies a mig gas. Visitem la capital i els seus voltants (Alchi, Shey i Thiksey) amb els seus monestirs i gompes corresponents. Un cop farts de gompes ens dirigim cap a Nubra Valley, coneguda com la vall de les flors. Per arribar-hi vam assolir el pas motoritzat mes alt del mon (5702m) en un trajecte ple de corves, neus , estimbats, valls profundes, rierols i militars ... molts militars.

La "lonely" ens falla! Vall verda, a on? Gent amable, des de quan? Flors? ealment decepcionant. Les comunicacions cares i practicament inexistents. Dormim a Hunder, despres de fer mil voltes per aconseguir alguna cosa. Realment no trobem massa cosa per fer per aqui. Tan sols suquem els peus en un riuet mirant el "ganado" a les fabuloses sand dunes (aquestes si, fabuloses): petit desert amb muntanyes nevades de fons, rierol enmig i poblades per camells afganesos, rajastanis, pakistanesos (cadascu deia la seva). I a la tarda fem cap de nou a Diskit on trobem una pensio ideal: neta, bona gent i amb un menjador emmoquetat que ens anira perfecte per a fer classes de pilates, tot i que sera tan sols un curs de dos dies.

El dia seguent volem visitar un parell de pobles mes de la vall. Agafem un bus a primera hora que ens porta fins a Sumur, pensant-nos que alla trobarem algun bosc dels anunciats, pero res de res, continua tot erm. Ens queden pocs dies i decidim tornar a Leh per poder realitzar una visita al Pangtong lake. Abans d'arribar a Leh pero, haurem de tornar a Diskit i a la nostra pensio emmoquetada. El bus de tornada, l'unic possible, resulta que s'ha espatllat i despres de varies hores d'espera ens toca tornar a la part de darrera d'una "pick-up" apretxucats amb unes 20 persones mes.

2008-06-19T06:12:00.000-07:00

I la introduccio d'avui ve de la ma de l'Ester la sagala de les terres llucaneses que s'ens ha incorporat. "Aqui estic acabat el compte enrera per fi he arribat. Despres de superar amb bona nota el meu panic escenic en els vols, em vaig plantar a l'aeroport de Delhi. El motiu principal de la meva visita ( no ens enganyem) era poder veure el Roger."

Un cop el tres junts tenim un planing d'allo mes "apretujat" vem comensar fent una visita fugas per Nova Delhi ( Red fort, el metro modernisim i el parc de la migdiada)

Agafem tren direccio a Agra, bon viatge, unes 3 horetes i a les 12 de la nit arribem. Despres del regateig pertinent amb el riksaw ens dirigim a l' hotel "top Hill" on hi passarem 2 nits.

Ens aixequem amb mes mandra que pressa i bus fins a Fatehpur Sikri (antiga capital que Agbar va contruir per que fos la capital de l'imperi Mogol seguint les ordres del seu guru i que poc despres va haver de ser abandonada per falta d' aigua).

Aqui vam fer una amistat mes; un tio que es veia de dos hores lluny que volia ser el nostre guia sense cobrar, nomes per practicar l'angles. Coneixent el tema el vem deixar que anes fent, i aixi aprendre algo de l'historia. L'impresio que ens va causar va ser molt positiva.

Vem dinar en una habitacio amb dos llits per recuperarnos de la sofocant calor. I a la tarda ens vem deixar perdre pels diferents carrerons de l'actual poble on conviuen cabres, vaques, nens i comerciants de tot tipus. Bus de retorn a Agra i ricksaw "expres" per veure la posta de sol al Taj Mahal".

Fotem un soparet a la 1/2 catalana: vi de la terra alta, formatge d'ovella pirenaica, oli Italia Monteferrino i belgues de la pastiseria Genesca de Sabadell.

La idea d'aixecarnos a les 5 per veure el Taj Mahal, va ser descartada pensan que la nit seguent la passariem tirats al aeroport. I arribem a les 11 amb una calor espaterrant...sessio fotografica amb tots els posses imaginables. Realment l'exterior impresionant i l'exterior deixa bastant a desitjar. Un cop ben socarrimats ens anem a refer amb un dinarot. Per passar el temps lloguem un ricksaw per que ens porti a fer un volta per la zona, el tio es dedica a portarnos a diferents botigues que cobrara comisio si comprem algo... resultat final: una tarda de botiga en botiga ben fresquets i sense comprar res! El mateix ricksaw ens porta a la pensio, on sortit del senyor de los anillos ens espera el bola. Encara euforic per haver probat els belgues i el vi del dia anterior. Demanem uns beures i ens contesta com sempre "oh yes, is coming now".

Agafem tren cap a nova Delhi, ricksaw cap a l'aeroport on ens tocara esperar tota la nit abans d'agafar el vol a Leh (capital de Ladakh)

2008-05-30T07:55:00.000-07:00

L'endema ens aixequem abans de les sis per a veure ocells. No val la pena es dir poc. El guia que ens porta no en te ni idea ni sembla que s'hagi aixecat amb masses ganes. En mitja hora ens ventila l'assumpte i passem a esmorzar truita amb te. No hi ha temps per mes. Fem les maletes perque ja es hora de marxar.

Aqui comencar l'altre cronica. Us avancem que sera llarga: 20 hores de trajecte i 8 mitjans de transports diferents. Encara gracies que el final sera felic. Comencem: teniem ja el bitllet per anar directe fins al desti final amb el bus turistic. El nostre amic el guia, que no ens havia parlat d'horaris, diu que el nostre bus ja ha marxat i que no n'hi ha cap altre fins l'endema. Ens porta amb cotxe(1) fins al poble a buscar-ne un de local. Alla pero, continua la vaga. Despres d'una hora d'espera se'ns presenten dues opcions: a) pagar un taxi fins al desti final (5 dies de pressupost) o b) anar amb carro fins al seguent poble i mirar si alla la revolucio s'ha aplacat un pel. La b (2), pero emportant-nos el guia. Sortejant piquets arribem al poble des d'on hauriem de trobar els busos. Tenim la sort de que en aquell moment en surt un (3). Va prou fi. Arribem en tres hores al poble on ens tocara fer un transbort a un altre bus (4). Amb una hora mes ens presentem a l'ultim poble de Nepal. El cansanci es comenca a notar. Gastem les ultimes rupies nepaleses amb el dinar i seguidament agafem un bicirickshaw (5) per creuar la frontera. Despres de les formalitats aduaneres, arribem a l'India amb el temps just per poder trobar transport per arribar a Benares. Ens l'intenten fotre amb el tipic estil indi de perdonavides. Ens demanen 40 euros per anar amb tren a Benares quan ens costara 1,50 a l'estacio i ens venen que es l'ultima opcio que tenim abans no ens tanquin les taquilles. Finalment no hi ha bus i ens toca agafar un totterreny(6) on anirem com sardines en llauna. No podem ni moure els peus i estarem aixi durant les tres hores de trajecte en les quals tambe atropellem una vaca (sagrada a l'India). Ningu diu res. Arribem a Gorakpur i a mes ens deixen a l'estacio (de vegades tenim sort tambe). Tot i que son passades les 21h, les taquilles estan obertes. Em poso on veig menys cua (Roger). Us situo: son dues files que acaben en una. La de l'esquerra plena d'homes i la de la dreta no mes de deu tios. Als pocs minuts ve un guardia porra en ma i bateja a tots els de la cua de la dreta menys a mi, que enlloc de fotre'm fora em fa passar a davant de tots. Mes tard ens enterem que la cua de la dreta es la de les dones. Amb aixo tambe hem tingut sort. Pocs minuts i aconseguim el bitllet general cap a Benares (7), inferior al nivell minim acceptable per a turistes. Un pal dels grossos: seient de fusta, densitat maxima i 6 hores mes de trajecte. I d'alla agafem l'ultim transport del dia, el bicirickshaw cap a la pensio. Son les 5 del mati. Portem practicament 24h desperts.

L'endema vagagem per Benares (prop de 50 graus al carrer) fins a les 20h que ens tocara agafar el tren cap a Delhi (15 hores de trajecte).

Els proxims dies estarem per Agra, Ladack, Rishikesh, Shimla i Dharamsla amb una nova incorporacio a l'equip: vinguda de terres llucaneses, ..., ESTER ARMENGOL.

2008-05-30T06:54:00.000-07:00

Puta merda. Dues paraules per a descriure el dia d'avui. Ens aixequem a les sis del mati preparats per a marxar a la reserva de Chitwan. Estem citats a les sis i quart davant de "la pension" on amablement ens han de venir a buscar els de l'agencia per portar-nos fins a la parada de bus "turistic".
Son les set i quart del mati; encara estem esperant. L'autocar segur que ha fotut el camp fa estona. Impotencia i pensaments poc positius del tio de l'agencia ens passen pel cap. No podem fer res perque tot esta tancat i no tenim manera de localitzar-los. Tornem a "la pension".
Fins a les vuit del mati no localitzarem a cap dels responsables. Se'ns excusen, bla, bla, bla..., pero ja hem perdut el bus. Ens porten amb taxi al lloc d'on surten els busos. Hi ha un col.lapse monumenal a la carretera i no hi ha manera d'avancar. La sol.lucio; cacar al vol el primer que es dirigeixi en la nostra direccio.
Tardem dues hores per sortir de la ciutat. Semblava sol.lucionat el mati! Pero no. Anem avancant a una velocitat mes que raonable (mitjanes de 20Km/h) fins que despres de quatre hores de cop ens foten fora del bus. Diuen que es impossible continuar. No hi ha forma humana d'entendre el perque, ja que ningu parla angles. L'alternativa que ens donen es continuar amb bicirickshaw per un preu desorbitat i nosaltres anem justos de calers, ja que ho teniem tot pagat per estar aquests dies a la reserva.
Comencem a caminar a ple sol. Continuem caminant amb mes sol. Com a minim dues hores. El panorama es desolador: cents de cotxe, camions i autocars amb tots els ocupants a la cuneta. No sabem on som ni el que podem tardar en arribar a Chitwan. Parem a fer un veure al primer poble que ens trobem on ens informen del que passa:
Versio 1) el retras en l'edicio de llibres escolars per la saturacio de les impremptes degut a la impressio dels documents de la nova constitucio, indigna als estudiants que no deixen passar vehicles a motor (aquest nepalesos son tontos, amb lo contents que estarien els estudiants catalans de poder fer mes dies de festa!).
Versio 2) un autocarero ha atropellat un nano i els estudiants estan indignats per lo dels llibres (i per lo del nano), aixi que es dediquen a no deixar passar vehicles i a carregar-se els autobusos que troben.
Revisem el pressupost. Agafem un bicirickshaw previ "bergain" com sempre. Tot va mes o menys be una mitja horeta, durant la qual avancem per un paisatge replet d'autocars destrossats i un terra ple de vidres. S'observen diversos piquets d'estudiants exaltats per la feina del dia. La tensio va en augment. Salvem varis intents de parar el nostre rickshaw fins que arriba un punt que resulta impossible continuar. Nomes podem seguir amb un carro a cavall i esta fora de pressupost pel que continuem a peu.
Despres de 18\6 hores de caminar, quan realment n'estavem fins a la P. ... arribem al poble on ens han de venir a buscar. Alla trobem una tropa de pesats entre els quals el "boss" del nostre hotelet. Ens invita una cola per disculpar l'estona que encara ens fara esperar avanc no li arribi el ditxos pa de Kathmandu.
Cronica del diari del dia seguent: el dia es va endur mes de 40 estudiants detinguts, mes de 100 busos destrossats i algunes pallisses. El servei de busos queda suspes en espera que el govern pagui els danys ocasionats. Arribem a la reserva gairebe a l'hora de sopar (enlloc de les dotze del migdia, hora prevista).
L'emplacament es un luxe en comparacio al que estem acostumats. Te una terrasseta amb un parell de sofas, dos mes al rebador i uns acabats "finos finos". A la fi alguna cosa positiva.
L'endema fem de turistes, turistes. Ens aixequem a les sis del mati i despres del te amb ous ferrats anem a passejar-nos amb canoa. El paisatge realment val la pena. Fem dos nous amics: dos "crocodiles" que diuen que no son amants de la carn humana. Seguidament ens porten a veure les cries d'elefant i despres a fer un banyet al riu per sufocar la calor. Per la tarda, despres d'una migdiada amb pluja incluida, toca fer un vol per la reserva al llom d'un elefant. Aqui veurem un parell de rinoceronts molt ben dissenyats. A la nit per fi provem el Dhal Bat (plat tipic nepales: arros bullit, pollastre, mil i una verdures, salses varies i picant). En aquest cas era de luxe. I de postre balls rituals per al turista, bastant divertits per cert. Tenien de tot: ball de bastons, ball de transvestits (les dones no esta ben vist que ballin) i el rei de la festa; el ball del pavo real (a vosaltres no us fa gracia pero si ho haguessiu vist riurieu).

2008-05-25T09:04:00.001-07:00

Ara segurament estarem uns dies sense publicar res perque el tema internet estara un pel mes complicat que ara. Anem a la reserva de Chitwan i seguidament cap a Delhi, ciutat coneguda per la seva tranquilitat, bones comunicacions, aire pur...Es a dir, que fotrem el camp el mes rapid possible.

I aqui us presentem el nostre cambrer del restaurant mes ben parit i recomnable qualitat/preu dels trobats i provats al llarg del viatge. Hi hem passat mes de 10 apats, trancant l'estadistica d'un apat un restaurant. Carta senzilla, del tot comestible, no molt picant, servei molt rapid i eficient i cuina neta "como los xorros del oro". A destacar, chiken momo, chiken soup, egg chowmein i kurt (iogurt nepali color moc).

2008-05-25T08:30:00.000-07:00

Per motius enterogastrics em toca passar el dia al llit (Roger) i el Pere es decideix a perdre's per la ciutat amb la llet d'anar a parar a una zona gompisticament important, habitada per tot tipus de micos: "nepalis, indis, giris i dels que salten d'un lloc a l'altre". Alla, mentres intentava llegir tranquilament, un indi tot simpatic es va intentar fer amic meu (Pere). Em va invitar a te i vam estar una llarga estona parlant. Em vaig tranquilitzar del tot quan em va confessar que tenia varies novies (amb l'oli que perden els indis mai se sap). I resulta que era ric del cagar. Com tampoc tenia massa cosa a fer em vaig deixar invitar a casa seva, semblava ben parit el nanu. Un cop alla em vaig adonar que la casa estava plena de "bussiness men". Tot i aixi hi regnava una calma que et feia trobar a gust. Vam dinar sense massa presses, despres d'una llarga conversa amb tots els individus i despres de l'ultim te, vaig decidir que era hora de marxar. El tio em va invitar a sopar a la nit, en una suposada festa que se celebrava a la mateixa casa: soparet al jardi amb diferents tipus de menjar indi, ple de metges nepalesos, noies i gent occidental. Pintava be. Vaig anar a comunicar-li al Roger que teniem plan aquella nit. Ens dutxem, ens modem amb les millors robes i amb una puntualitat inaudita en aquests paisos, ens venen a buscar amb taxi. Arribem a la caseta, situada a la zona diplomatica. La festa comencara mes tard suposem, perque no hi ha ni cristo mes que els quatre o cinc de la casa. Despres de les presentacions partinents i de les birres ofertades, ens tanquen en una habitacio on intentaran introduirnos al seu negoci, realment poc clar. Aquest era l'objectiu real de tanta simpatia. Resumint: el tio importa pedres precioses de tots els paisos productors. Aqui les manufacturen d'acord amb grans marques europees i despres les exporten a la resta del mon. Aqui entrem nosaltres gracies al nostra "visa tourist". Diuen que a ells el govern els cobra una taxa molt elevada per exportar i que els turistes en canvi poden fer-ho a petita escala amb menys recarrec. Ens propos4en que fem un viatge llampec d'anada i tornada el mateix dia a Barcelona (pagat), alla portar les joies als de l'empresa i cobrar els 700 euros cadascu que ens correspondrien. Ens menhgen el tarro amb l'assumpte durant mes d'una hora i nosaltres intentem tirar pilotes fora, mentres esparem el sopar (i la festa!). Resultat final: la festa no existeix, el sopar justet, les birres si que cauen i ells nerviosos per la nostra indesicio. I al final acceptem...no es broma. Ens escapem com podem dient que ja ho pensarem. Ens toca pero quedar l'endema al mati amb ells, on despres de quatre excuses aconseguim sortir del pas. Tota una experiencia, aqui no ets fiar de ningu.

2008-05-25T08:16:00.000-07:00

Aprofitant els dies que ens sobraven, continuem amb el turisme urba. Vistitem Patan, poblacio enganxada a Kathmandu i segons diuen la mes antiga de la vall. Realment guarda l'encant de l'antic esplendor de la ciutat. Caminant s'aprecia que cada ofici s'agrupa en un carrer determinat: joies, escultors de la fusta, antiquaris... A destacar Patan durban square, on es concentren

ls majoria d'edificis i des d'on es tenen molt bones vistes a les muntanyes (quan no fot les pluges d'aquests dies).

2008-05-25T08:06:00.000-07:00

Per fi els 25!!! Despres de setmanes esperant l'ocasio de celebrar alguna cosa, ha arribat el dia. I ho festegem a lo grande: anem al millor restaurant de Thamel. I la festa continua amb mojitos, birres i musica en directe. El pitjor, la resaca del dia seguent: el cos deixa de ser verge despres de dos mesos d'abstemisme alcoholic i carnic (ens fotem un entrecot de bufal).

2008-05-19T00:06:00.001-07:00

Com a contrast respecte al trekking dels anapurnes: una major familiaritat en els hospedatges, que resulten molt mes cutres pero alhora mes propers. I es que practicament vivim amb ells. Fins i tot en certs llocs ens cedeixen el seu llit i van a dormir ells al menjador. Els ensenyem jocs de cartes i d'ells aprenem la realitat social i politica del Nepal de primera ma. En molts llocs la comunicacio resulta molt complicada, gairebe per signes.

A destacar del trekking el canvi diari de paisatge: rodhodendrons de tots els colors, flors increibles, sobretot perque les trobem mes enlla dels 4000m (aixo no sortia a la carrera!) llacs on es respira l'espiritualitat del pais; plens de fites i ofrendes,...

Els ultims dos dies el loco de l'unica agencia en que hem posat els peus fins al moment ens va recomanar anar a veure dos poblets, Nagarkot i Dhulikel on hi descansa tot pijo vivent de Nepal i India. Aqui vam haver d'afinar les arts del bergain per seguir amb el pressupost.

I ara ja hem tornat altre cop a Kathmandu, des d'on us posem al dia.

2008-05-18T23:49:00.001-07:00

I la ruta pel Langtang!!!

Perdoneu que ens repetim pero aquest si que es el viatge mes dur fet fins al moment amb autobus. Carretera, pake... Anavem literalment per una sendera amb autocar. Bots a tord i a dret durant mes de 10 hores. Faltava cop perque a cada sutrac el cap ens toques al sostre i a mes no ens van avisar i ens vam passar de llarg del poble de partida. Pero arribem sans i estalvis, tot i que amb el cul una mica escaldat. Ens es impossible comencar el trekking per l'hora d'arribada, aixi que fem nit a l'habitacio sense vidres (tu, son 100 rupies menys, val la pena!).

Canvi d'estrategia: el passat trekking el vam fer molt a la idea i aquest decidim pendre,ns-ho mes relaxadament. Les jornades comencen ja sense despertador i es fan mes curtes.

En comparacio al dels anapurnes no es gens turistic. Tan sols ens creuem amb una dotzena d'occidentals amb els 10 dies de trekking. Seguim amb la nostra politica, visca el bergain! (el regateig); no pagar enlloc per dormir a canvi de quedar-nos a sopar.

Resulta molt complicat mantenir contacte amb l'exterior des d'aquestes contrades, pel que ens emportem una bona bronca de la familia, que s'impacienten despres dels atemptats a l'India, el terratremol a la Xina, les revoltes del Tibet, els problemes a Birmania...dels quals nosaltres no en tenim ni constancia.

2008-05-18T23:34:00.001-07:00

Un cop finalitzat el panxing per Pokhara ens vam dirigir a la vall de Kathmandu, on una mica de visita cultural no ens faria cap mal. Viatge esgotador com de costum, pero despres d'haver perdut el costum de viatge amb bus. Per fer poc mes de 100km, 12 hores de trajecte, les 3 ultimes d'embus dins de la ciutat. Ens instal.lem a Thamel, el barri turistic: concerts en directe, esmorzars a l'occidental (croissants, pastetes diverses,...), Santmiguel alla on va trionfa i moltes botigues de compres. Bon lloc per continuar el descans despres de l'estres sobtat del viatge.

La idea d'anar a parar a Kathmandu era perque teniem previst d'empendre un altre trekking, en aquest cas a la zona de Langtang.

Els primers dies els vam destinar a veure Bakhtapur i el barri antic de Kathmandu. Com no, aqui toca pagar a tot arreu. Els nepalesos tambe s'han muntat al dolar. La visita pero es si mes no entretinguda i observem un estil arquitectonic nou (pagoda) que recorda a les grans construccions orientals (Xina, Japo,...). Com no en tenim massa idea (ja es nota) tampoc ens hi entretindrem.

De la fauna local podem destacar els sadhus, que sempre demanen calers sense fotre ni brot, pero son divertits. Tambe el verdulero ciclista, que aquest si que s'ho curra.

2008-05-18T23:06:00.000-07:00

En la primera foto observem els carrers d'un poblet a 3500m en la ruta dels Anapurnes (Upper Pisang).

En la segona es veu la llera del riu a la vora de la poblacio d Thompson i unes muntanyes de geologia curiosa.

En la tercera veiem un dels exemples de cascades en la part final de la ruta.

En la quarta un dels ponts a creuar en un estat mes que dubtos.

En l'ultima un altre detall de la llera del riu.

2008-05-18T22:33:00.001-07:00

Mes xulos que ningu. Comencem la ruta pels anapurnes sense guia ni portejadors, carregats com a burros amb tot el menjar de la travessia (mes de 15 kg cada motxilla) i amb la ferma intencio de regatejar al maxim en contre de les normes del parc (not bergain!).

Pero els fums ens van anar baixant amb l'alcada. Continuant amb la nostra gosaria decidim que no cal fer aclimatacio (no passa res per tan sols 5000m), sense tenir en compte que l'alcada no perdona. Despres d'un parell de nits sense poder dormir ni una trista hora, d'un mal de cap insoportable i d'algun vomit que altre, continuant amb la nostra tossuderia de seguir endavant, assolim el cim (Thorung la, 5614m) segons els pronostics. Temps just per un parell d fotos forcant la bona cara i descents cames ajudeume per recuperar la integritat fisica.

Un cop fet el cim i recuperats totalment de la fita, semblava que ja tinguessim la feina feta, pero encara ens faltaven unes bones patejades. Ens sorpren el paisatge que trobem al descendre el pas en comparacio al que trobavem a la mateixa alcada de l'altra cara de la muntanya. El paisatge es totalment erm. Estarem dos dies recorrent l'enorme llera del riu enmig d'un vent insoportable.

Arribem a la capital nepalesa de les pomes, Marpha, on realment les pomeres son escasses. Com a anecdota curiosa, fent un extra entrem a prendre el famos suc de poma i a la porta de la nevera ens sorpen una pegatina de la Unio excursionista de Sabadell, segurament posada pel cosi del Pere, el Roger Sellent, que l'any passat va venir a fer el Dhaulagiri i Marpha es el punt de partida.

Ultims dies de la ruta i primeres pluges que ens fan estrenar tot l'equipament per aigua. Dormim a Tal Bagar, una de les que entren al podi de les pensions mes cutres. De Tal Bagar a Ghorepani record d'escales; 2800m de desnivell en una jornada de pujada inacabable. El paisatge torna a canviar, el terra es pinta de vermell dels petals del Rodhodendron (l'arbre nacional) i apareix un bosc d'avets frondos. Aqui si que creiem haver acabat la ruta, pero l'endema al mati comprobem que tot el que haviem pujat toca baixar-ho; 1800m de desnivell esglao a esglao. Arribem ara si al desti final, Nayapul, on agafarem l'autobus que ens portara fins a Pokhara on realment ens fotarem dos dies ben marescuts de panxing.

2008-05-03T04:56:00.000-07:00

Ja s'ha fet! Despres de 10 dies de molt caminar per paisatges increibles, incomunicats de la resta del mon i d'haver sufert alguna presa de pel que altra, hem acabat la volta pels anapurnes: 200 km de camins interromputs per magnifics poblets de muntanya, on un nen pot tardar 3 hores bones en anar a l'escola i on no existeix altre medi de transport que els burros i els portejadors.

El primer dia vam sortir ben d'hora de Pokhara amb la ferma intecio de comencar la ruta amb bon peu i...ja ens l'han fotuda; ens fan pagar un taxi innecesari fins a l'estacio de TURISTES on ens venen el mateix bitllet que els autoctons 3 vegades mes car i a mes ens toca agafar un altre taxi per arribar a la seva estacio des d'on finalment sortira el bus. Despres de 4 hores de trajecte va i tenim pana. Sense solucio aparent ens fan fer un transbort de bus i ens toca situar-nos al sostre entremig de dos sacs de cardamom i curcuma, sentint a cada curva la proximitat de les branques i els estimbats. Tan sols arriba a Besishahar, l'inici del trajecte, ens arriba el pal mes gros: ens carden 80 euros per entrar a la Reserva i poder fer el trekking, l'equivalen al que teniem pressupostat per passar tots els dies de la travessa. Ens tocara estrenye'ns el cinturo. A les 4 de la tarda per fi podem comencar a caminar. Comenca l'aventura!

2008-04-20T02:27:00.000-07:00

Noticies fresques des de Nepal. Ja hem arribat i estem calentant motors per fer el trekking pels Anapurnes. No podem aportar cap foto per ara i estarem com a minim un parell de setmanes sense donar noticies, perque les comunicacions en aquesta zona escassejen. Tot i aixi quan puguem ja us compensarem amb unes bones fotos de tota aquesta zona que la veritat es que fa molt bona pinta.

I A VEURE SI US ANIMEU A FER ALGUN COMENTARI, QUE SOU SOSSUS DE COLLONS!!!

2008-04-18T00:45:00.000-07:00

On finalment hem acabat posant-nos en serio a fer el blog ha estat d'on escrivim ara, Varanasi. Es una de les ciutats mes sagrades de l'India, on qui pot hi ve a morir per alliberar-se segons la tradicio hindu del cicle de les reencarnacions, assolint aixi el nirvana!!! Aqui n'hem vist de tots els colors: cadavers inflats a petar surant sobre el Ganges al costat de nanos banyant-se i bebent aigua del riu, crematoris on un pot veure explicitament la carn rostint-se,... pero realment es una ciutat molt mistica i que te el seu encant. Una de les coses que es ens ha sorpres es el fet d'aixecar-nos del llit a les 12 de la nit sentint una festassa impressionant pel carrer, vestir-nos, seguir la musica i descobrir que es tractava d'una festa ambulant, on un tractor portava un tot el material necessari: generador, altaveus, llums de tot tipus... Que nassos era aquella festassa? La nostra sorpresa arriba quan descobrim que es tracta d'un casament entre un home de prop de 30 anys i una nena que no passava dels 7. Els dos amb una cara de pomes agres impressionant i la resta ballant com a locos.
A la imatge de dalt tambe podeu veure caca de vaca que fant servir com a combustible.

2008-04-18T00:31:00.000-07:00

De Allapuzza cap a Bangalore: 15 horetes de bus, pero en aquest cas forca pijet (i car de collons). I a Bangalore tot el dia a l'estacio de trens per lligar un bitllet a dos mesos vista. En comencem a aprendre. Aqui els tramits s'han de fer amb antelacio. I a la nit, vol indi cap a Calcuta i record de cuchitril per dormir. Calcuta un caos de ciutat on conflueixen tots els mitjans de transport: l'unic lloc amb rickshaws tibats per persones (en un intent de foto de dalt), bicirickshaws, motorickshaws, taxis, metro prou correcte, tramvia, ferry, aeroport,... Vam veure tambe la casa on va viure gran part de la seva vida Rabindranath Tagore (tambe en surt una foto).

2008-04-18T00:20:00.000-07:00

I com que ens quedava a la vora, vam decidir anar a fer una ruta pels backwaters, de Kollam a Allapuzam; 90 km a ritme indi pels canals enmig dels manglars, cocters i de la musica ritual incessant que se sentia a banda i banda de la riba. I la barca q

ue es veu a la imatge... es la que ens hauria agradat agafar, pero per la nostra situacio economica vam anar amb un ferry que es va esconyar a meitat de trajecte.

2008-04-18T00:00:00.000-07:00

I de relax cap a les millors platges de l'India a l'estat de Kerala, on vam viure realment be: menjar peixet!!!, vam somiar amb un massatge ayurvedic que finalment no ens vam poder permetre, vam correr sota les palmeres, contemplar l'art de la pesca rural, observar els rituals dels sadhus a l'alba,...

2008-04-17T23:49:00.000-07:00

I seguim cap a Mysore. A destacar el palau del Maharaha de torn, on no ens van deixar fer fotos de l'interior i ens va pagar 10 vegades mes que els autoctons, tot i neteja'ls-hi igualment el palau amb els peus (el vam haver de recorrer tot descalssos). Ah, ens en descuidavem. Aqui tambe vam tenir una experiencia inoblidable; passar tot un mati per enviar un simple paquet cap a casa. Aqui tot demana el seu temps: trobar l'encarregat de correus que: aconsegueix una caixa reciclada, la munta, fa una funda de tela a mida per recobrir la caixa, la cus a consciencia, laca els extrems i et cobra un paston!!! I despres a fotre la cua per poder enviar el paquet. Tota una experiencia.
obar el tio que aconsegueix

2008-04-17T23:41:00.000-07:00

I de Hampi cap a Bangalore. Ciutat capital tecnologica, pero on ens va costar deu i ajuda trobar un ordenador decent. L'unic positiu de la ciutat es que es un dels unics llocs de tota l'India on es pot prendre un cafe decent.

2008-04-17T23:26:00.000-07:00

I de Hampi a Anantapur. Vam tenir la sort de compartir uns dies amb els voluntaris de la Fundacio Vicents Ferrer. Alla vam poder veure l'increible treballant que estan realitzant des fa molts anys aquesta entitat. Realment ha canviat la vida de milions d'intocables. Tambe vam poder contemplar els banys purificadors i com ploraven com a condemnats.

2008-04-17T09:07:00.000-07:00

Hampi, ruines, ruines i mes ruines de les que valen la pena. Capital d'un antic Imperi del sud de la india, es una ciutat indispensable de visitar.

2008-04-17T08:59:00.000-07:00

Un parentesi a Goa, on com a tot a l'India s'admet vaca com a animal de companyia. A part assistim al que diuen que es el mercat Hippie mes gran del mon.

2008-04-17T08:50:00.000-07:00

Una de les coses mes dures del viatge, el transport

: surt quan vol i arriba quan pot!!!!

Tren en classe autoctona, bus infernal (16h hores en akest zulo que es veu), rickshaw (amb un record de 17 persones), avio intern, barco (2 estils: backwaters, palmeres,bon rollo...i al ganges...)taxi ambassador (el predilecte del Roger)

2008-04-17T08:36:00.000-07:00

Ens reunim amb el Fermi i la seva tropa, els unics catalans que veurem en molt de temps i vistem amb ells les coves de Adjanta i Elhora, les dues patrimoni de la humanitat.

2008-04-17T08:33:00.000-07:00

Des de el principi introduint-nos amb les tradicions indies, a la imatge el holy festival.
Vam fotre l'indio mes que els autoctons. Mira com vam deixar aquesta tropa.

2008-04-17T08:14:00.000-07:00

Els primers dies per Mumbai varen ser de dificil adaptacio, una ciutat on 18 millons de persones conviuen de forma caoticament ordenada. El primer contacte amb la India es de MARXEM JA DE LES GRANS CIUTATS!!!!!!!!!!!!!

ENS N' ANEM A LA INDIA

2008-04-03T07:17:00.000-07:00

Despres d'acabar els estudis i les feines pendents, d'aconseguir els permisos corresponents i obtenir els diners necessaris per "anar tirant", emprenem els nostre meditat viatge cap a l'India i el Nepal. Comenca (aviso per endevant que no tenim c trencada) l'inici d'una llarga aventura!

Seguint la tradicio de viatge llarg per any, i tenint cop a pok el sabor que em va deijar la volta de l'any passat per argentina. Aquest any tenia que anar a mes i qualsevol excusa es bona per no treballar un estiu...

Pere

Feia molt de temps que tenia pendent el fet d'empendre un viatge cap a un pais llunya, simplement per coneixer i aprendre a traves de noves cultures. I aquest pais havia de ser l'India. La idea es va anar transformant en una necessitat, pero mai trobava el moment oportu per dur-la a terme. Fins que vaig veure clar que la solucio era fixar una data a certa distancia i llencarme de cap. Aixi doncs em vaig donar cert temps per acabar els estudis, guanyar quatre calerons i apa som-hi! I per un cop en la vida d'aquest cagadubtes que soc jo, aixi ha sigut. Aqui em teniu de rodamon per aquest pais tan divers i impressionant.
Roger

Planejant el viatge

Despres de varies sessions de birres a la teteria de Sabadell mes que improductives, arribem a la unica conclusio de recorrer varis paisos d' Asia amb desti final a l' India. Una ruta impressionant; agafar el transiberia, recorrer tota la antiga Unio Sovietica, atravessar Mongolia, Xina,... i acabar a l'India. Jo (Roger) la veritat es que volia anar a l'India i de mica en mica vaig aconseguir anar engatussant al Pere: que si els altres paisos eren molt cars, perillosos,... i tu, va funcionar!

I jo el pere m'ho vaig creure pero als trekkings del Nepal el fare suar sang dia a dia...

A final arribem a l'acord de recorrer tota l'India i el Nepal "de turistes motxileros" i a la vegada realitzar alguns trekkings. L'itinerari concret...sobre la marxa.

Que ens fara falta per tan temps?

-D'entrada calers!!! Decidim que ens caldran uns 4000-5000 euros pels 6 mesos. Descontant bitllets d'avio, seguros viatge, vacunes, equipament del motxilero,..., se'ns en va una pasta!!! No podrem gastar mes de 10 euros diaris comptant-ho tot (dormir, transport, birres i apats).

-I que ens emportem? ROBA: pocs calcotets (ja els anirem girant) i menys mitjons (fot molta calor), alguna samarreta, uns pantalons de trekking, xancletes, sabates de muntanya, un banyador (aqui son molt requetats), algo d'abric per l'Everest i una capalina.

FARMACIOLASA: ocupa mitja motxilla i com el seguro medic esperem no utilitzarla.

PIJADETES UTILS: minisac, funda llencol, minitoballola "rapidosecado", camping gas, frontals, corda penjaroba, cameres de fotos i arsenal per enviarles, MP3, mobil indio i para de contar.

NECESSER: lo de sempre pero mes petit.